Ens portava fins a Veciana a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, el desig de veure i retratar – com ho havia fet l’Enric Sànchez-Cid - la imatge – en realitat la copia, ja que l’original està Museu Episcopal de Vic - de la Marededéu de Veciana, mal dia Santa Maria per influencia de la llengua castellana , amb el nen assentat damunt la cama dreta. En el documentat treball de l’Enric únicament altres quatre advocacions comparteixen aquest tret diferencial.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.htmll’església estava tancada, i no trobàvem cap persona per demanar-li la clau quan ens arribàvem fins a la seu del nou l’Ajuntament, i aprofitaven per retratar també les runes de Sant Miquel.
De la descripció tècnica reproduïm : Església d'una sola nau amb absis semicircular ornamentat amb una finestra d'arquivolta. Coberta amb arcades de mig punt sobre la que es construí la teulada.
Porta a la façana sud amb una triple arquivolta de les que destaca la central decorada amb dibuixos de llaçades. Una de les impostes és d'escacada i l'altre té dibuixos geomètrics. S'ha de dir que els capitells i les columnes són moderns.
El campanar és d'espadanya i al davant del tester un atri ambdós moderns.
Té adossat el cementiri, en el que trobem la ‘màxima catalanitat ‘ ens els llinatges dels que alli descansen.
Ens crida l’atenció un sarcòfag força malmès del que enlloc en trobem informació.
La solitud de l’Anoia sobirana és espantosa.
Que la Marededéu de Veciana , elevi a l’Altíssim la pregaria de bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.