L’Ester Gonzalez Vidal, retratava un
edifici “ singular “ de Son, el seu origen religiós és del tot evident, fou construïda al segle XII com a capella del
convent; posteriorment passà a ser ermita i a continuació fou utilitzada com a
rectoria, durant molts anys serví d'escola, residència dels mestres, ajuntament,
rectoria (d'on el nom d'Abadia). Des del darrer terç del segle XX és una casa
particular.
Patrimoni Gencat explica que Sant Pere de l'Abadia, o Sant Pere de Son, era
una antiga església romànica del poble
de Son, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està
desafectada des d'antic
Edifici d'una nau, amb absis; tot va quedar absorbit per la construcció
posterior que la convertí en casa. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica
de doble vessant tapada. En aquesta façana de migdia s'obriren les finestres,
balcó i porta de la casa parroquial, Abadia, que substituí l'església.
La introducció de “ castellanades“
- errada per influència del castellà comesa especialment per un català en
parlar o escriure la seva llengua- en
els topònims, es celebrava l’any 1970,
com un gran triomf a Madrid. Explica la
fama que va ser una de les darreres
alegries de la “llumeta del Pardo”.
Que la Apòstol Sant Pere, elevi a l’Altíssim la pregaria de bascos, gallecs,
catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el
teu poble.