Llegia a :
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-remei-dargentera-vilanova-de-meia
L’església parroquial de l’Argentera al terme de Vilanova de Meià, a la
comarca de la Noguera, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó
de perfil clarament apuntat, reforçada per tres arcs torals també de perfil
apuntat. Aquests arcs —els situats més a ponent— arrenquen de permòdols, al
costat dels quals també es veuen restes d’impostes bisellades, d’estructures
d’arcs anteriors, o no construïts. L’arc toral de llevant és suportat per dues
pilastres amb impostes, i cantonades bisellades, i obre l’espai presbiteral de
la capçalera. Fins al segon arc toral (des de ponent) la volta és de reble i
lloses sense treballar, col·locades en plec de llibre, i a partir d’aquí la
volta és de carreus ben tallats i polits, i arrenca d’una imposta de bossell.
Aquest sector de ponent de la nau correspon a la fase més antiga de la
construcció conservada; s’hi obre una porta, estreta, resolta amb brancals
monolítics i arc de mig punt. A prop seu hi ha una finestra molt rústega de
doble esqueixada. L’aparell d’aquest sector és de carreuó poc polit disposat en
filades irregulars, però uniformes.
La capçalera és formada per un absis semicircular, alterat per la
construcció d’un cambril, precedit d’un arc presbiteral en degradació; els
brancals han estat modificats per la construcció de dues capelles rectangulars,
que defineixen una mena de capçalera trevolada. La capella nord, obrada amb
carreus ben tallats i polits com la major part del sector de llevant, és
coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, mentre que la capella sud és
coberta amb volta de canó de perfil semicircular i l’aparell de la construcció
és molt més irregular.
El sector de llevant de la nau té els murs més engruixits que el de ponent;
a la façana sud s’obre una porta, en arc de mig punt construït amb dovelles ben
tallades, que és a la base d’un campanar d’espadanya de dos ulls, molt alterat
per afegits posteriors.
Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat de l’absis, on hi
ha un ràfec format per una senzilla motllura bisellada.
Actualment, l’església de la Mare de Déu del Remei evidencia dues fases
constructives principals; la més antiga correspon al sector de ponent de la
nau, datable probablement dins el segle XII, o de la darreria del segle XI,
però lluny de les formes llombardes. La capçalera, i tot el sector de llevant
d’aquest primer edifici, fou substituïda i ampliada per l’absis actual, datable
al segle XIII, ja prop de formulacions gòtiques, i que hauria estat modificat
amb la construcció de les capelles en una data posterior.
Patrimoni Gencat no disposa de cap imatge d’aquesta església
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29879
Que la Marededéu del Remei, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor;
allibera el teu poble.