L'església parroquial de Gaià , advocada a la Marededéu, i no a SANTA
MARIA - denominació “ habitual en
llengua castellana , incorrecta però en català , i que evidencia el masclisme d’aquella
cultura, i el menysteniment alhora de la Marededéu - està emplaçada al nucli del poble, que és
conformat tan sols per tres edificis més: la Rectoria, l'Ajuntament i l'antic
mas el Prat.
És una església bàsicament del segle XVII, que ha estat restaurada després
de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’mail castellardiari@gmail.com
L'exterior és auster, originàriament però, la façana principal estava recoberta amb
esgrafiats, igual que ho està l'edifici veí de la Rectoria. D'aquests
esgrafiats se n'ha conservat un tram a la dreta de la porta. Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels
esgrafiats a l’email castellardiari@gmail.com
La façana principal, orientada més o menys a ponent, presenta una portalada
d'estructura clàssica, amb frontó i pilastres. És d'estil renaixentista, tot i
ser feta ja a l'època del barroc. Al damunt hi ha un senzill òcul
A l'angle nord-oest de l'edifici s'aixeca un gran campanar de torre, amb un
primer cos de planta quadrada, sense obertures, i un cos superior més lleuger,
construït el 1791.
De la primitiva església romànica tan sols en resta un tram de la paret
nord, entre la sagristia i el campanar, amb un tipus d'aparellat característic
del romànic. En aquesta i en l'altra façana lateral s'hi poden veure unes
finestres rodones, que van ser obertes durant la última restauració.
L'interior del temple es distribueix en tres naus que conformen una planta
basilical.
.jpg)
La nau principal és coberta amb volta de canó, i les capelles laterals amb
volta d'aresta.
La volta de la nau central, feta amb
rajol enguixat, es va haver de refer totalment en les obres dels anys 1940, i
les de les naus laterals parcialment. Cal destacar els relleus d'algunes claus
de volta. A l'angle sud-oest hi ha el baptisteri.
El retaule major actual fou col·locat en la reconstrucció feta el 1957 i
procedeix de l'església de Sant Pere de Montgrony, al Ripollès. Està dedicat a
la Mare de Déu i és d'estil neoclàssic, segurament del segle XIX. L'altar de la
Mare de Déu del Carme, situat a la nau lateral sud, va ser portat de la capella
particular del Soler de Lloberes.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-la-mare-de-deu-de-gaia-gaia-bages.html
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Que la Marededéu
de Gaià elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!