Joan Abril i Guanyabens (Mataró, abril de 1852 - Tortosa, juliol de 1939) va ser l’autor de la imponent església del Roser (1914) al barri de Ferreries.
La primera pedra es va col•locar el 4 de desembre del 1911 i les obres es van acabar el 25 de juny del 1914.
Com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, va patir importants desperfectes , fou reconstruïda de forma matussera per "Regiones Desvastadas", que eliminà la major part d'efectes decoratius i escapçà el campanar. Ens agradarà saber qui va ser l’autor de la ‘reconstrucció’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Patrimoni Gencat ens diu; edifici situat vora el pont de l'Ebre, al marge esquerre del riu. Consta de planta rectangular de tres naus, dividides a la vegada en quatre trams, i absis semicircular corresponent només a la nau central. A les naus laterals hi ha una petita capella i la sagristia. Les dimensions en planta són 40 metres x 20 metres . Les naus laterals no tenen accés directe des de l'exterior, i foren concebudes com a capelles intercomunicades.
En alçat, la nau central té major alçada, aprofitada per col•locar en el desnivell una tribuna cega i ulls de bou circulars en el nivell superior. La separació entre nau central i laterals es realitza mitjançant arcades de mig punt amb pilars compostos intermedis que es perllonguen a la nau central fins els arcs torals de la volta. A part dels ulls de bou, hi ha finestres apuntades en el presbiteri. Les finestres de les naus laterals han estat, com les de la tribuna, cegades a l'interior. Són estretes i amb arc de mig punt en el primer cas i rectangulars en el segon. En el tram dels peus es troba el cor i el vestíbul, aïllat de l'interior i comunicat amb una porta. Voltes d'aresta.
L'exterior reflecteix l'estructura interior. Presenta tres accessos, el principal i dos laterals. En tots tres el cos que els engloba té remat superior triangular. A l'angle esquerre de la façana s'aixeca el campanar de 53 metres d'alçada i secció quadrada.
La decoració és austera, limitada en el nivells de separació de les naus laterals, tribuna i arcuacions d'inspiració llombarda sota els ràfecs superiors. Especialment a la façana es juga amb aquestes i la forma de mig punt de les finestres per donar efectes estètics. Hi ha restes de l'antiga decoració escultòrica a la portada de sobre el carrer del Pont. Cada tram de nau lateral disposa d'un retaule. La majoria, com el del presbiteri, són neogòtics.
![]()
El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.
Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.
Patrimoni Gencat ens diu; edifici situat vora el pont de l'Ebre, al marge esquerre del riu. Consta de planta rectangular de tres naus, dividides a la vegada en quatre trams, i absis semicircular corresponent només a la nau central. A les naus laterals hi ha una petita capella i la sagristia. Les dimensions en planta són 40 metres x 20 metres . Les naus laterals no tenen accés directe des de l'exterior, i foren concebudes com a capelles intercomunicades.
En alçat, la nau central té major alçada, aprofitada per col•locar en el desnivell una tribuna cega i ulls de bou circulars en el nivell superior. La separació entre nau central i laterals es realitza mitjançant arcades de mig punt amb pilars compostos intermedis que es perllonguen a la nau central fins els arcs torals de la volta. A part dels ulls de bou, hi ha finestres apuntades en el presbiteri. Les finestres de les naus laterals han estat, com les de la tribuna, cegades a l'interior. Són estretes i amb arc de mig punt en el primer cas i rectangulars en el segon. En el tram dels peus es troba el cor i el vestíbul, aïllat de l'interior i comunicat amb una porta. Voltes d'aresta.
L'exterior reflecteix l'estructura interior. Presenta tres accessos, el principal i dos laterals. En tots tres el cos que els engloba té remat superior triangular. A l'angle esquerre de la façana s'aixeca el campanar de 53 metres d'alçada i secció quadrada.
La decoració és austera, limitada en el nivells de separació de les naus laterals, tribuna i arcuacions d'inspiració llombarda sota els ràfecs superiors. Especialment a la façana es juga amb aquestes i la forma de mig punt de les finestres per donar efectes estètics. Hi ha restes de l'antiga decoració escultòrica a la portada de sobre el carrer del Pont. Cada tram de nau lateral disposa d'un retaule. La majoria, com el del presbiteri, són neogòtics.
Fotografia de la Cinta Llatje
El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.
Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.
Que la Marededéu del Roser, elevi des de Tortosa la nostra pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!