La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’esglesiola quasi
enrunada de Faia, al terme de Gisclareny a la comarca del Berguedà sobirà advocada a Santa Magdalena.
Llegia que Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27
d'octubre de 1969) eclesiàstic, historiador i arqueòleg català , defensa que era la
capella del castell de Faia.
La primera referència documental que ens apareix del lloc data de 1288 quan
era sufragània de Sant Martí del Puig.
Posteriorment el 1397 quan el donzell Guillem d'Espasèn que residia a Bagà
en prestava servitud.
Hom pensa que aquí estaria l’origen de la Fia-faia festa que es celebra en la vigília de Nadal i
que ens recorda la baixada dels senyors de Faia a Bagà il·luminats amb torxes
fetes de “Cefalaria Leucatha”o fia faia per assistir a la missa del gall a Bagà
i il·luminar-se amb faies.
La festa fou declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’1 de desembre de 2015
Les faies són fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, a la qual
s'atribueixen certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una
setmana abans. L'herba és trenada formant unes toies d'un a quatre metres de
llarg i un gruix, de si fa o no fa, un pam (de 15 a 30 centímetres).
La família Faia és documentada des del 1254 , data en la que apareix un
Berenguer de Faia, qui molt possiblement
feu bastir la torre i l'església romànica de Santa Magdalena.
El seu fill és Guillem Ramon de Faia, testimoni en un document atorgat per
Galceran de Pinós a favor de l'arquebisbe de Tarragona i referent a uns
heretges de Gósol l'any 1256.
El llinatge es perd a finals del segle XIV.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3343
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/conjunt-de-faia-gisclareny-bergueda.html
Que Santa Magdalena, la primera persona que vaig reconèixer al Crist ressuscitat, elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera al teu poble.