El Jordi Jiménez Mora, publica una fotografia de la casa coneguda com els
Pins, que és avui el Centre obert de Merinals.
https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/PEPS-ap/C1-11_ARU-A_Aillada.pdf
.jpg)
Llegia, El xalet de Josep Mitats Umbert, (veí de Les Fonts de Terrassa) es va fer construir l'any 1930 en els terrenys del bosc de Can Feu, al Pla de l'Amor, la Casa dels Pins. El projecte és de l'arquitecte Joaquim Manich, i en aquells temps ja es feia servir com a bar. Fotografia feta a l'any 1933 [Joan Balmes i Benedicto / AHS].
Va ser un intent (frustrat)
d'urbanitzar i configurar una ciutat-jardí.
El que el Josep Mitats Umbert no aconseguia
a Sabadell, ho aconseguiria a Sant
Quirze, en el límits amb el terme de Terrassa, amb la creació
del Barri de les Fonts:
https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2022/266629/TFG_Mitats_Vallve_Carla.pdf
El Joaquim Tudela Torras, amplia la informació; la casa es va construir just sobre d'on
,abans de la guerra hi havia l'enyorat Pla del Amor del Bosc de Can Feu. El 23
de desembre de 1929,Josep Mitats i Umbert, veí de Terrassà, va sol·licitar
permís per a la construcció de la Casa dels Pins, li va ser denegat però, perquè
el lloc era Parc Municipal. El 15 de març de1930 es va fer una reclamació al
Ajuntament perquè el Sr. Mitats no hi estava d'acord. El juliol de
1930,aprofitant que l'Ajuntament havia canviat es va tornar a demanar permís.
El projecte anava signat per l'arquitecte Joaquim Manich Comerma (Sabadell, 1882
– Sabadell, 1976).
L'edifici es va destinar a bar, tot
i que al pis hi havien quatre habitacions.
Josep Mitats i Umbert havia plantejat al primer Ajuntament Republicà la
construcció d'una urbanització al Bosc de Can Feu amb la promoció de 100 xalets
: " d'acord amb la autorització del Marqués de Montsolís, Guillermo de Pallejá y Ferrer-Vidal ( 1889+ Barcelona, 21 de desembre 1964 ) sanejar i convertir el Bosc de Can Feu, termes
de Sabadell i Sant Quirze en lloc d'exquisit sojorn ciutadà" . La oposició
ciutadana però, va ser molt forta i la
urbanització no es va poder fer. Només La Casa dels Pins.
La consciència ciutadana s’esvairia coincidint amb l’alçament dels militars
feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la
dictadura amb l’ànim manifest d’assolar la terra propiciava que a nla tardor de l’any 1939 comencés la tala sistemàtica del bosc i el 15 d’octubre
dimitia, irrevocablement, l’alcalde Esteve Maria Relat, (1892-1972) . Cap
entitat ciutadana va gosar de protestar. Únicament Feliu Renau – ens agradarà
tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com - , catòlic i sardanista, va publicar el 29 de
febrer de 1940 al periòdic Tribuna l’article titulat Can Feu que denunciava les
tales anàrquiques durant la guerra, i en que alhora expressava però, la seva vergonya “de ver cómo muere un
bosque que los sabadellenses considerábamos como nuestro patrimonio”. El text en llengua castellana és l'original, obligada en aquells anys, malgrat les afirmacions fetes per rei demèrit i mentider.
Després d'estar molts anys tancada , l’any 1987 es va rehabilitar con a seu del Club de
Jubilats dels Merinals. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la rehabilitació
a
l’email castellardiari@gmail.com