La cocatedral del Bisbat de Perpinyà-Elna s’iniciava el 1324, quan la
ciutat de Perpinyà es convertí de fet en capital del Regne de Mallorca, el reiSanç I de
Mallorca, i II de Cerdanya començà a
bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu
principal de la diòcesi.
El pla inicial per al temple era d'una església de tres naus, transsepte i capçalera amb tres absis, amb capelles als laterals. Les obres s'interromperen al cap de vint anys d'haver començat, sense haver enllestit més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la pesta negra n'aturaren la construcció. Fins a l'episcopat de Jerónimo de Ocón, al començament del segle xv, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) , el 1416, que hi continuà fins que tornà a Mallorca el 1422.
El 1436, Galceran Albert, nou bisbe, canvià el projecte de Sagrera: la construcció es reduiria a una sola nau, de 18 metres d'ample i 26 metres d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció. En aquests obres l'antiga capella independent de Sant Benet fou englobada entre les capelles de la part meridional de l'església.
Les voltes es cobriren entre 1490 i 1493, i la primera missa s'hi celebrà
el 1504.
Fou formalment consagrada el 16 de maig del 1509.
És seu episcopal des del 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi
d'Elna (substituint com a seu principal la llavors catedral d'Elna) i, des de
1817, seu de la diòcesi de Perpinyà - Elna. Oficialment, totes dues esglésies
són concatedrals del bisbat.
Fotografies. Patrick
Comerford
El 7 de novembre del 1659, Felip IV de Castella i Lluís XIV, es venien la
seva ànima – i la dels seus descendents– al dimoni , signant la fractura de
Catalunya en el infame Tractat dels Pirineus
En ambdós costats dels Pirineus és limitava la infinita capacitat de
Déu, afirmant contra natura que NOMÉS
parlava en un cas en llengua castellana i en l’altre en llengua francesa, quasi
quatre segles desprès persisteix aquesta heretgia.