L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de Vilella – literalment “ Vila
petita” - un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a
l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera.
L’església de Sant Esteve, abans Santa Maria de Vilella és emplaçada al sud
del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble.L’edifici,
força modificat, és d’una sola nau, més o menys rectangular, coberta amb una
volta de canó reforçada per dos arcs torals. La teulada és a una sola vessant,
d’estructura de fusta i teula àrab. Aquest entramat de fusta, avui pràcticament
desaparegut, estava format per uns cabirons perpendiculars a la nau que
recolzaven en una biga sabatera a la part més alta. Aquesta darrera biga
recolzava al damunt de tres pilars de pedra que encara es mantenen i que
parteixen del mur situat al nord. S’intueix que aquesta teulada no és
l’original, segurament de dos vessants.
A l’extrem est de la nau hi ha l’espai de la sagristia, coberta amb volta
de canó d’alçada inferior a la resta de la nau i separada de la nau per un mur
que serveix de suport a l’altar de l’església. La sagristia s’il·lumina per una
espitllera situada al centre del mur de llevant. Aquesta sagristia s’obtingué
segurament de la reforma de l’absis romànic original, que encapçalava la nau.
Això es dedueix de la reducció dels paraments laterals del temple en el punt de
trobada de la nau amb la sagristia actual.
La porta d’entrada està situada al mur de ponent, encara que l’enderroc del
campanar, el cor i part de la volta, impossibiliten l’accés a l’església per
aquest lloc. La portada és formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra
tosca, segurament originals. A la mateixa façana i just al damunt hi ha una
petita finestra rodona que il·luminava el cor.
La il·luminació de la nau es realitza mitjançant dues finestres, en forma
d’espitllera, situades al mur de migdia, on hi ha també adossada una capella,
que forada el mur en el seu punt central. Aquesta capella és coberta amb un arc
de pedra amb l’extradós apuntat. Amb tota certesa de la capella no és original.
En el mur nord de la nau, davant per davant de la capella esmentada, hi ha una
fornícula.
L’interior de l’edifici està arrebossat amb lleugeres motllures i
ornamentacions als arcs torals. Sota el cor i al costat del mur nord s’insinua
una pica baptismal, l’existència de la qual han confirmat els veïns de can
Sallent de Vilella.
La caiguda del campanar als anys setanta ha fet acumular molt material al
sector de ponent de la nau. Això ha provocat deformacions en els murs i un
lleuger trencament del mur de ponent.
Es fa difícil en el seu estat actual precisar una cronologia per a aquest
edifici, que no s’aparta dels models comuns de l’arquitectura de la fi del
segle XI i la primera meitat del segle XII.
Algú té fotografies de Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella,
anteriors a la seva degradació actual ?. Ens agradarà rebre-les a l’email castellardiari@gmail.com