Quantcast
Channel: Conèixer Catalunya
Viewing all articles
Browse latest Browse all 4674

CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA/ CAL CASALS. TÀRREGA.L’URGELLJUSSÀ.

$
0
0

 

L’Assumpta Figueras Viñas, pública fotografies de la façana de  l’edifici de la  Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega, que  fou impulsada l'any 1906 per Francesc Pera  Roca, amb el precedent regional de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida.

 


No em sobtava la manca de dades relatives a l’autor  del  boinder,  la pertinença obligada al REINO, ho explica. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29897


Esdevingué una institució fonamental en la configuració de la Tàrrega de la primera meitat del segle XX junt amb les diferents entitats associatives que anirien vertebrant l'esbarjo burgès dins de l'òrbita del catalanisme. És des d'aquesta entitat, de la qual Pera n'és el primer president, que s'impulsa l'establiment d'una sucursal -la segona de la demarcació provincial -de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears,  a Tàrrega, l'any 1910.


L'entitat d'estalvi "la Caixa" es present a la ciutat de Tàrrega des de el dia 16 de maig de 1910 quan en el marc de la celebració del XIII Congrés Agrícola Català Balear celebrat a la ciutat els dies 15 i 16 de maig tingué lloc la "Solemne inauguració de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" com una més de les activitats previstes en el programa oficial del Congrés.


L'edifici va acollir la residència d'una personalitat burgesa, Samuel Mestres i Montull, darrer Mestres de la influent nissaga agramuntina, casat amb una Casals, família que dona nom a la casa.


Cal dir que la porta de ferro i la reixa de la barana del balcó foren realitzades als tallers Ballarín de Barcelona, tallers que van bastir els fanals del passeig de Gràcia de Barcelona per a Gaudí.


Per a ferramentes ornamentals, els grans arquitectes modernistes apostaven pel ferro de forja, conforme a la filosofia de valorar el passat preindustrial català i la recuperació de la forja autòctona, tot reivindicant les formes de treball artesanals i les qualitats artístiques de "peça única".


En plena època modernista, les grans serralleries artístiques barcelonines (casa Ballarín, Andorrà o Santamaria) s'encarregaven del muntatge de reixes i balconades i, quan s'esqueia, enriquien l'estructura amb altres elements metàl·lics ornamentals. No en va, editaven catàlegs de les peces que oferien, a manera de peces independents combinables entre si i que realitzades en aparença artesanal i a preus competitius.


Si teniu dades de l’autor del boinder sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


Viewing all articles
Browse latest Browse all 4674

Trending Articles



<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>