Eli Garriga Patoja, publica una fotografia de la capella del Calvari
Llegia que podria datar-se del 1878. S'ha modificat molt al llarg del
temps. En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars
feixistes encapçalats èl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, episodi qualificat
pels historiadors feixistes com “la Guerra Civil” és cremada i malmenada. El campanar que hi
havia va ser enderrocat.
Cansa això de “
Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa
Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el
va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost
de 1940), que moriria en “ estranyes “
circumstàncies.
Del 1940 al 1945 es reconstrueix per
l’arquitecte Josep Esteve Corredor
(Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), i el 1942 es restauren les
creus del Via Crucis amb la col·laboració d’en Joan Geli i en Pere Omedes. Ens agradarà
tenir noticia de cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’en
Joan Geli i en Pere Omedes, a l’email castellardiari@gmail.com,
el costum masclista d’obviar el cognom matern, l’imposaven els feixistes, i
dissortadament s’ha acabat imposant, fins i tot en cercles que es venten de ser
demòcrates.
Es torna a obrir al culte el 19 de
febrer de 1950.
Al 1971 un camió va malmetre la primera de les estacions, que fou
reconstruïda pel veïnat.
Els orígens es podrien remuntar a Miquel Adroher i Lluch, conegut
popularment pel nom de Miquel del Calvari, que era el cuiner dels catedràtics del
seminari. Un home d'una fe profunda i forta que a poc a poc va anar recuperant
les diferents estacions del Calvari. Amb l'ajuda de donants va aixecar una petita
edificació per tal de destinar-la al culte.
Miquel Adroher resolgué tots els problemes amb què es trobava, així en
queixar-se els pagesos dels voltants perquè la gent que assistia al Via Crucis
els feia malbé les collites, Adroher arribà a un acord amb ells tot habilitant
ell mateix les terres properes al camí.
Foren moltes tardes de treball i de lluitar per tal de portar el seu
objectiu endavant. Un dia Miquel Adroher es dirigí a l'argenter del carrer d'en
Bern, l'Enric Tarrés i Bertran, per demanar-li ajuda; aquest acceptà ràpidament
i col·laborà estretament amb Adroher. Tarrés va fer els ornaments de plata del
Sant Crist, de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Joan. Aquests, però,
desaparegueren durant la Guerra Civil com les imatges i el retaule de
l'església.
Abans de morir Miquel Adroher, va demanar a l'argenter que s'encarregués de
les creus i de la capella, i així ho va fer, de manera que els hereus de
l'argenter varen tenir cura del Calvari, fins que passà a encarregar-se'n el
capítol de la Catedral.
Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs de Miquel
Adroher i Lluch, i l'Enric Tarrés i Bertran, a l’email castellardiari@gmail.com
S'hi celebraren amb seguretat els Via Crucis dels 1907, 1910, 1912 i 1919,
començant cada any des de diferents llocs.
Actualment encara s'hi celebra el Via Crucis popular.
https://www.pedresdegirona.com/capella_calvari.htm
https://www.pedresdegirona.com/separata_creus_1.htm
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21564
Senyor, vetlla per totes les minories que son menystingudes, espoliades i
maltractades, i retorna’ls la llibertat.
Amén !!!!