El jordi Vila Juncá, publica una fotografia, Seminari de la Seu d’Urgell,
anys 30 del segle XX.
El bisbe Josep Caixal Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 -
Roma, 26 d'agost 1879) va arribar el 1853 al Bisbat d'Urgell. Tres mesos
després d'arribar a la diòcesi, va anunciar el seu propòsit de bastir un nou
seminari a la Seu d'Urgell en substitució del que hi havia al col·legi de Sant
Andreu. El 1858 s'obrí l'expedient canònic d'edificació.
L'elegant edifici es va bastir
segons el projecte de Romà Samsó
( del que no tenim noticia d’altres edificacions, ni del seu cognom
matern, ni del lloc i data de naixement i traspàs, i del que ens agradarà
rebre’n més informació a l’email castellardiari@gmail.com ) de forma ràpida,
per donar servei a tots els seminaristes que fins llavors havien estat
dispersos per les cases rectorals, preceptories o sucursals foranes i famílies
de la ciutat.
Segons la llegenda, el bisbe Caixal va impulsar la construcció del nou
seminari (1860) amb diners d'un tresor de l'església de Sant Domènec, que havia
estat desamortitzada.
Proclamada la I república l’any 1873,el bisbe Josep Caixal Estradé es traslladà a Andorra i
després passà a Navarra per unir-se, com a vicari general castrense, als
carlins alçats en armes. Col·laborà en la defensa del setge de la Seu d'Urgell
de 1874 per part dels liberals. Una vegada fou ocupada la ciutat per Arsenio
Martínez-Campos Antón (Segovia, 14 de diciembre de 1831 – Zarauz, 23 de
septiembre de 1900) , l'any 1875, Josep Caixal fou confinat a Alacant.
Després anà a Roma,el govern espanyol però, li negà el permís de tornada – això es
repetirà anys a venir amb l’arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i
Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de
setembre de 1943), per part de la dictadura Franquista- . El
papa Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) , el
nomenà noble romà i assistent al soli pontifici.
.png)
Morí a Roma i fou enterrat a la Seu d'Urgell.
Les veus discrepants no agraden ni als Borbons, ni als Feixistes, i ambdós
més enllà de les paraules, es passen a l’Església catòlica pel forro dels
pantalons.
L’edifici acollirà un centre de
salut mental destinat a donar servei, tant a les comarques de la Vegueria dels
Pirineus, com del Principat d’Andorra.