El dia
13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de
Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M‘ajudat molt
en aquest tràngol, continuar – fins on
m’ha estat humanament possible – amb les
publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí la bonhomia de tots/es els que m’han permès
fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per
Catalunya ben aviat.
El Ramon Orriols Puig, publica fotografies de Músser i la seva església advocada a Sant Fructuós , al nucli antic del poble,
situat a l’extrem meridional del pla homònim, al serrat de l’Alzinera, a 1 305
metres d’altitud, a la dreta de la vall de l’Arànser, forma part de terme de Lles de Cerdanya .
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fructuos-de-musser-lles
És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis
semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que ha estat restaurada.
Els primers dos metres dels murs de la nau tenen un parament fet de carreus
ben escairats i col·locats fent filades regulars, fins on l’arrebossat permet
veure’l. A l’extrem sud-est de l’església hi ha una finestra de doble
esqueixada, una mica desviada cap a l’est, que sembla estar mal reconstruïda. A
la banda superior dels murs es veuen encara unes lloses de llicorella que
assenyalen el nivell d’on arrencava la coberta original. La volta actual és de
rajola ceràmica sota una coberta d’entramat de fusta. Aquesta es mostra
interiorment força aplanada i les parets són desplomades cap enfora, amb el
mateix perfil que l’embocadura de l’absis. De la coberta en avall les parets de
la nau s’aprimen i són reforçades per dos arcs torals.
La façana absidal és dividida en cinc panys per quatre lesenes que des del
basament pugen fins al fris format per parelles d’arquets cecs. És la decoració
característica del segle XI que es troba, tot i que amb variacions, en altres
esglésies cerdanes. Les dovelles dels arquets són prims segments circulars de
pedra tosca. Al pany del mig hi ha l’única finestra de l’absis, de doble
esqueixada i arrebossada per dintre i per fora.
Els murs de l’absis són gruixuts amb relació a les altres esglésies del
mateix estil; el parament és fet de carreus de pedra granítica, amb la cara
exterior ben escairada i les juntes estretes i uniformes. L’arc presbiteral és
força aplanat perquè han cedit els costats, estirats probablement per les
parets laterals de la nau.
L’absis i el cap de la nau són sobrealçats, com també els murs laterals, de
manera que tot l’edifici té la teulada al mateix nivell.
La porta d’entrada, al mur de migdia, és resolta amb tres arquivoltes en
degradació, fetes de dovelles de pedra granítica ben treballades, de secció
rectangular, amb l’aresta de l’arcada exterior aixamfranada en cavet i les
altres dues amb l’aresta viva. Al frontal es llegeix: I DE MUSA RESTAURADA
1958.
A l’extrem occidental de l’edifici s’aixeca un campanar de torre, modern.
A l’interior conserva una gran pica baptismal llisa i una altra d’aigua
beneita, amb un cap en relleu d’execució popular
Quan al topònim
Músser: