El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.
Avui estic a 7 dies d’acabar el tractament.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M‘ajudat molt en aquest tràngol, continuar – fins on m’ha estat humanament possible – amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.
Patrimoni Gencat diu de Sant Guillem de Prada, al terme de Llivia, que retratava el Vicent Miralles Tortes; ermita amb porta de mig punt i amb una obertura d'ull de bou a la façana, damunt la porta d'entrada. Les parets són de còdols, pedra i blocs d'angle, rejuntats amb ciment. La part superior dels murs estan totalment cimentats. La coberta és a dues vessants, i al seu bell mig hi ha un petit campanar d'espadanya.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7798
Altres fonts expliquen que Sant Guillem de la Prada és objecte de devoció a la contrada.
La llegenda diu que Guillem, pelegrí a Sant Jaume de Galícia, al segle XI, emmalaltí en passar per Isòvol i morí a la parròquia de Sant Jaume d’Alf (actualment Mas Revellat), entre All i Olopte; que dos nobles de Llívia traslladaren d’amagat les seves restes (s’oblidaren del cap) fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l’esglesiola. Mossèn Cinto Verdaguer recollí la llegenda a la rondalla Sant Guillem de Llívia.
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/06/goigs-de-sant-guillem-la-seva-festa-es.html
L’edifici va ser objecte de modificacions al segle XX. Com és mal costum, no hi ha dades de les reformes dutes a terme, ni del seu promotor i/o autor.
Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i al Parlament Europeu, insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.