Patrimoni Gencat en diu ; Església de grans dimensions -tenint en compte la mida de la població de Besan-, antigament advocada a la Mare de Déu de la Candelera, constituïda per una sola nau molt allargada, dividida en tres trams per arcs torals, coberts amb volta d'aresta. A l'est hi ha un absis semicircular totalment llis, avui encegat i convertit en sagristia, il·luminat amb una petita finestra i cobert amb volta de canó. Aquest absis i el petit tram que el continua són de finals del segle X inicis del s. XI; compta també amb un paviment de còdols. A l'oest, sota el pinyó de la coberta de pissarra a dues aigües, s'obre la porta protegida per un petit enllosat a dues aigües, damunt del qual hi ha un òcul modern, una mica desplaçat respecte a un altre que actualment està encegat. En l'aparell d'aquesta façana s'observa un canvi en la part superior, degut a un aixecament dels murs per donar major inclinació a la coberta. Al costat meridional es troba la torre campanar, d'un sol pis d'alçada, a la base del qual un arc dona pas a la part posterior de l'església. La torre és rematada amb una coberta de llicorella.
Un mosaic de còdols serveix de paviment de l'església amb formes geomètriques: cercles, estrelles, etc. Cobreix la major part de l'església, menys la sagristia, formada per l'absis i un tros de nau romànica, que conserven l'enllosat original.
La reixa de l'església servia per separar el presbiteri del públic. Al mig té una porta per comunicar les dues parts de l'edifici. Els barrots estan acabats amb un flor de lis. És l'única reixa que es conserva per aquesta zona, caracteritzada per ser productora de ferro. La reixa és considerada de factura gòtica.
Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que l'edifici es troba en mal estat de conservació, amb grans esquerdes tant a l'exterior com a l'interior, així com humitats als paraments. A la volta que hi ha just a sota del campanar apareix una obertura. L'estucat ha saltat en alguna zona; s'hi ha fet reparacions poc encertades en l'òcul central i en l'accés principal, i hi ha esquerdes grans.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera
Es troba en el poble abandonat, des del 1967, de Besan, accessible a peu per un corriol que surt de la Borda de Felip, al peu de la carretera L-510 en el seu punt quilomètric 4,5, a mig camí d'Ainet de Besan i Araós.
En llengua catalana el tractament correcte és Marededéu, la pèrdua de les llibertats l’any 1714, propiciava que també en l’àmbit religiós s’introduís el criteri masclista i reduccionista vers la Verge Maria, anomenant-la Santa Maria.
Aquests més de 300 anys de forçada dependència feien que per efecte de la síndrome d'Estocolm, moltes persones assumeixin com a pròpies les costums - males costums - dels ocupants.