El Jose Luis Ferrer Lahiguera, publica un parell de fotografíes amb aquest peu informatiu ; Escuela y parvulario, Dolors Monserda, en c/ Salvador Mundi, 8.
Inaugurado el 29 marzo 1931, empezó a funcionar el 1932; derruido el 1971.
Mis padres fueron los conserjes desde 1955 hasta 1971
Llegia que fins ben entrat el segle XX els nens i nenes de Sarrià havien d'escolaritzar-se en aules a pisos de lloguer
El dia 2 d'abril de 1913 es va adquirir un terreny i es va encarregar un projecte de grup escolar a l'arquitecte municipal [ teniu dades de quiera era?, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com ] , que s'acabaria convertint en l'Escola Dolors Monserdà-Santapau. Així es formalitzà la compra a les germanes Herminia i Enriqueta Badia Guia d'una finca urbana coneguda com a Molí del Vent. La casa original va ser construïda l'any 1863 per Josep Baruel Barceló, posteriorment modificada l'any 1865 per la nova propietària Gaietana Martínez Urgell, que va ser qui la va deixar en herència a les germanes Badia.
L'any 1924 Adolf Florensa Ferrer (Lérida 1889 - Barcelona 1968) va dissenyar el Casal Parvulari al carrer Salvador Mundi. El projecte inicial era molt ambiciós i després de diversos canvis es va modificar el pla inicial. Va ser inaugurat el 29 de març de 1931, juntament amb altres grups escolars, i anomenat Dolors Monserdà en homenatge a l'escriptora Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845-ibíd. 31 de març de 1919) que va viure a Sarrià.
L'escola va començar el seu funcionament el 1932.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10439
En la recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista ens cal la col·laboració de tothom, esperen les vostres imatges i dades a l‘email castellardiari@gmail.com
Formo part d’alguns “ Grups objectivament identificables”.
Vaig néixer a Catalunya
Estimo, investigo i publico sobre el Patrimoni històric i artístic de Catalunya
Des del gener m’apliquen sessions de Quimioteràpia
...
En els tres supòsits hi ha quelcom comú , la solitud, la sensació d’haver de tirar endavant sense l’escalf de ningú.
I Curiosament els catalans som un grup força nombrós, oi?
Val a dir també que hi ha força persones que investiguen i publiquen sobre el Patrimoni històric i artístic de Catalunya, oi?.
I dissortadament els pacients que reben quimioteràpia es compten per milers, imagino però, que son encara més, el que no tenen aquesta oportunitat, en un estat en fallida, que decidia retallar despeses en els àmbit socials, de salut, d’educació, de drets i llibertats,....