Rebia imatges i dades del Joan Serra Saún, d’aquesta casa palau, una de les més antigues de Gandesa, ja que es remunta la seva existència documentada fins als segles XIII i XIV. Disposa d’elements gòtics com arcades, portes i finestres, havent estat tapiades les antigues portes al carrer Carnisseries on estaven establertes les dependències de la Inquisició, regentada per Joan Antonio Soler , familiar del Sant Ofici, responsable de la Inquisició a Gandesa, que no va tenir fills barons, sí però, una filla que es va casar amb el primogènit dels Figueres.
![]()
![]()
Amb la gran reforma efectuada a principis del segle XX, la part central de la casa va emprar l’estil modernista, conservant bona part del seu interior pel que fa a les arcades, però adaptant els salons a l’estil de la època. Com passa en totes les nissagues, la casa ha passat per varies generacions i actualment pertany a la família Figueres d’Ossó.
Té unes excel•lents relacions a la comarca, bàsicament pel fet d’estar emparentada amb altres cases nobles de la comarca, com casa Coll de Vilalba, Casa Català de Batea i la família Ossó de Vinebre (beat Enric d’Ossó).
La casa recuperada de les desfetes de la guerra civil; en els dies posteriors al 18 de juliol de 1936, fou ocupada per la CNT, i curiosament durant la Batalla de l’Ebre també ho va fer el general franquista Rafael García Valiño (1898–1975), amb l’esclat d’una bomba que la va destrossar parcialment.
En retornar de Saragossa la família Ferrer Figueres i veure l’estat llastimós que estava tot, la pregunta que es van fer fou; per on comencem?.
La restauració es va fer seguint els següents criteris; 1) Estudi del seu passat i vivències. 2) Divisió per àrees a cada planta, i 3) Restauració més adient per a cada estada. La planta noble disposa de cinc salons, a saber; Saló modernista, Saló de l’Oratori, Saló Biblioteca, Saló de la xemeneia, i Saló menjador. Tots ells visitables (cita prèvia), son d’un gust exquisit, podent observar l’amplitud d’espai a cada estança i el mobiliari més adequat per a cada cas, portat a terme per María Ferrer de Ucelay en un afany de recuperar la casa per seguir la tradició familiar de “l’hereu” i la “pubilla”. Davant la impossibilitat de mostrar totes les fotografies de la casa, seguim al saló modernista mentre rebem les explicacions pertinents, incloent que el besavi Joan Figueres i Domènech, va ocupar el saló menjador habilitat per a la pràctica jurídica com a Procurador dels Tribunals. La biblioteca, saló amb piano, menjador familiar i llar de foc, amb petites habitacions i pati interior a cel obert ple de càntirs i plats de ceràmica, completen la primera planta que és la visitable. Al segon pis, habitacions, banys i altres dependencies utilitzades per a ús familiar, per la seva intimitat no son visibles per al públic.
![]()
La sobrietat en la reconstrucció i decoració combina els elements antics, amb la forja artesanal de la reixa d’entrada i els diferents pòrtics d’accés a les dependencies laterals. A mà esquerra una escala plena de quadres de temàtica variada, en especial religiosa, ens porta a un acollidor rebedor.
![]()
El saló Oratori conté un Crucifix salvat de l’espoli i crematori d’imatges, que va tenir lloc a Gandesa de manera incontrolada tot just començar la passada guerra civil. Les cases benestants ja havien estat amenaçades amb anterioritat en els fets anticlericals del mes d’octubre del 1934. La talla del Crist fou amagada, i en acudir els del Comitè a “requisar”, van agafar les imatges que van trobar a l’abast, quadres religiosos de gran valor, i les joies de la casa. Avui torna a estar al lloc de sempre i resta visible per a totes les visites.
Els portals fora d’ús, foren en altre temps emprats per impartir una justícia molt severa a l’època dels Templers, i posteriorment a l’edat mitjana aplicant la Santa Inquisició controvertides lleis que fugen d’aquest apartat.
![]()
Escut de la Inquisició espanyola. A banda i banda de la creu , la espasa simbolitza el tracte als heretges , la branca de olivera la reconciliació amb els penedits. Envolta l'escut la llegenda «EXURGE DOMINE ET perjudica causam tuam. Psalm. 73 », que en llatí significa: Alça't, oh Déu , a defensar la teva causa, salm 73 (74).
La part més antiga és a la façana del carrer Carnisseries on les pedres molt gastades, encara permeten veure les marques dels seus constructors.
![]()
Aquesta part no ha estat restaurada, amb una part d’edifici ensorrat interiorment en resta però, l’estança on s’ubica el pou i la tartana. La tartana salvada de la guerra civil, va causar gran alegria a la família en fer-se càrrec de la casa en acabar la guerra, i dels records que va portar de la seva joventut el Sr. Joan Maria Ferrer Figueres, en va fer un article titulat “La Tartana del meu avi”.
Amb la gran reforma efectuada a principis del segle XX, la part central de la casa va emprar l’estil modernista, conservant bona part del seu interior pel que fa a les arcades, però adaptant els salons a l’estil de la època. Com passa en totes les nissagues, la casa ha passat per varies generacions i actualment pertany a la família Figueres d’Ossó.
Té unes excel•lents relacions a la comarca, bàsicament pel fet d’estar emparentada amb altres cases nobles de la comarca, com casa Coll de Vilalba, Casa Català de Batea i la família Ossó de Vinebre (beat Enric d’Ossó).
La casa recuperada de les desfetes de la guerra civil; en els dies posteriors al 18 de juliol de 1936, fou ocupada per la CNT, i curiosament durant la Batalla de l’Ebre també ho va fer el general franquista Rafael García Valiño (1898–1975), amb l’esclat d’una bomba que la va destrossar parcialment.
En retornar de Saragossa la família Ferrer Figueres i veure l’estat llastimós que estava tot, la pregunta que es van fer fou; per on comencem?.
La restauració es va fer seguint els següents criteris; 1) Estudi del seu passat i vivències. 2) Divisió per àrees a cada planta, i 3) Restauració més adient per a cada estada. La planta noble disposa de cinc salons, a saber; Saló modernista, Saló de l’Oratori, Saló Biblioteca, Saló de la xemeneia, i Saló menjador. Tots ells visitables (cita prèvia), son d’un gust exquisit, podent observar l’amplitud d’espai a cada estança i el mobiliari més adequat per a cada cas, portat a terme per María Ferrer de Ucelay en un afany de recuperar la casa per seguir la tradició familiar de “l’hereu” i la “pubilla”. Davant la impossibilitat de mostrar totes les fotografies de la casa, seguim al saló modernista mentre rebem les explicacions pertinents, incloent que el besavi Joan Figueres i Domènech, va ocupar el saló menjador habilitat per a la pràctica jurídica com a Procurador dels Tribunals. La biblioteca, saló amb piano, menjador familiar i llar de foc, amb petites habitacions i pati interior a cel obert ple de càntirs i plats de ceràmica, completen la primera planta que és la visitable. Al segon pis, habitacions, banys i altres dependencies utilitzades per a ús familiar, per la seva intimitat no son visibles per al públic.
La sobrietat en la reconstrucció i decoració combina els elements antics, amb la forja artesanal de la reixa d’entrada i els diferents pòrtics d’accés a les dependencies laterals. A mà esquerra una escala plena de quadres de temàtica variada, en especial religiosa, ens porta a un acollidor rebedor.
El saló Oratori conté un Crucifix salvat de l’espoli i crematori d’imatges, que va tenir lloc a Gandesa de manera incontrolada tot just començar la passada guerra civil. Les cases benestants ja havien estat amenaçades amb anterioritat en els fets anticlericals del mes d’octubre del 1934. La talla del Crist fou amagada, i en acudir els del Comitè a “requisar”, van agafar les imatges que van trobar a l’abast, quadres religiosos de gran valor, i les joies de la casa. Avui torna a estar al lloc de sempre i resta visible per a totes les visites.
Els portals fora d’ús, foren en altre temps emprats per impartir una justícia molt severa a l’època dels Templers, i posteriorment a l’edat mitjana aplicant la Santa Inquisició controvertides lleis que fugen d’aquest apartat.
Escut de la Inquisició espanyola. A banda i banda de la creu , la espasa simbolitza el tracte als heretges , la branca de olivera la reconciliació amb els penedits. Envolta l'escut la llegenda «EXURGE DOMINE ET perjudica causam tuam. Psalm. 73 », que en llatí significa: Alça't, oh Déu , a defensar la teva causa, salm 73 (74).
La part més antiga és a la façana del carrer Carnisseries on les pedres molt gastades, encara permeten veure les marques dels seus constructors.
Aquesta part no ha estat restaurada, amb una part d’edifici ensorrat interiorment en resta però, l’estança on s’ubica el pou i la tartana. La tartana salvada de la guerra civil, va causar gran alegria a la família en fer-se càrrec de la casa en acabar la guerra, i dels records que va portar de la seva joventut el Sr. Joan Maria Ferrer Figueres, en va fer un article titulat “La Tartana del meu avi”.