El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la façana de l’església parroquial d’Alp, advocada l’Apòstol Sant Pere, de la que ens diu la Catalunya Romànica que és un edifici aparentment molt transformat, però una recent restauració ha suprimit la decoració interior, de guix, i ha permès de constatar que es tracta d’un edifici alt-medieval.
L’estructura és de planta basilical amb tres naus, de la qual es va suprimir la capçalera original i es va substituir pel presbiteri actual, es va sobrealçar la nau central, i es foradaren els murs laterals per obrir-hi capelles.
La nau central era coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals, avui desapareguts, que arrencaven de tres parells de pilars cruciformes, dels quals també arrenquen els quatre arcs formers que separen les naus. Les naus laterals són cobertes amb voltes de canó, de perfil de quart de cercle, reforçades per arcs torals, semicirculars, a la nau nord, que manquen a la nau sud, on només hi ha un arc toral i els pilars dels altres dos.
Els pilars de l’extrem de llevant són construïts amb grans carreus que contrasten amb el petit aparell de carreu irregular, disposat en filades uniformes, especialment als arcs, que forma la resta de paraments de l’edifici, on s’observa el rejuntat original, format per juntes encintades. Aquests pilars de gran carreu semblen correspondre a una reutilització d’elements d’un edifici anterior, incorporats a l’obra actual i deixats fora de context per la destrucció de la capçalera, de la qual s’ha pogut identificar un mur que tancava l’absis central.
Primitivament hi havia una porta en el mur meridional, però la porta actual, oberta en el mur de ponent, i molt transformada exteriorment, també es correspon a l’obra original, i és l’única obertura primitiva que conserva l’edifici.
A la paret nord del presbiteri s’ha descobert una pintura gòtica amb la figura de sant Cristòfol, que es remuntaria al principi del segle XIV, i també restes d’una altra pintura.
L’edifici no conserva cap tipus d’ornamentació, però les seves condicions constructives i estructurals permeten de considerar-la com una obra plenament adscrita a les fórmules de l’arquitectura llombarda, i constitueix una de les obres més ambicioses de les construïdes a la Cerdanya durant el segle XI, on no es conserva cap més exemple d’església d’estructura basilical.
El Dr. Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) , en el seu “Dietari”, descriu els fonaments d’un absis i les pedres cisellades de la porta d’entrada de l’edifici anomenat la “iglésia vella”, corresponent al porxo de la rectoria, que ell considera la primitiva església, anterior al segle XI.
Podeu veure més imatges a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7569
Es conserven dues imatges de la Mare de Déu procedents de l’església de Sant Pere d’Alp, una al Museu de Girona (d’època gòtica) i l’altra al Museu Episcopal de Vic (vegeu l’estudi en el vol. XXII, pàg. 92, d’aquesta col·lecció).
És difícil saber d’on procedeix exactament cada imatge, perquè a la parròquia d’Alp hi ha hagut dos o tres llocs on s’ha venerat des de molt antic la Mare de Déu.
Un d’ells és l’altar de Santa Maria de la parroquial, on abunden les deixes testamentàries a partir del 15 de gener de 1311. És probable que els tres titulars antics de la parroquial, que obres recents permeten veure com una església de tres naus, fossin sant Pere, Santa Maria i sant Joan.
Un altre és la capella de Santa Maria del Riu, de la Vall d’Alp, que tal vegada es pugui identificar amb una primitiva capella de la renovada Torre de Riu, on modernament es venerà la Mare de Déu d’Ovella, ben documentada amb el nom de Santa Maria de Riu de la Vall d’Alp del 1326, bé que no falta qui creu que podria ésser una altra capella que, amb el nom de Mare de Déu de l’Esperança, es va aixecar prop del camí que va d’Alp a Estoll i que fou destruïda durant la primera Guerra Carlina (Martí, 1927, pàg. 9).
Suposa això J. Martí en dir: “A pesar de los muchos legados con que fue favorecida y que revelan el carácter de santuario o ermita, colocada al pie de un camino, por ley de asociación de ideas, nombrándola con otros de esta clase, no se conserva de ella memoria alguna; no se vislumbra el sitio donde podía estar edificada; evidentemente pertenecía a la parroquia de Alp y estaba al pie del río que toma nombre y del camino de donde tomaba carácter la ermita: es posible que fuera la de la Esperanza”.
Diu a continuació que la imatge de Maria de l’Esperança fou portada a la casa Manel d’Alp i després a Cal Sabaté de la plaça i finalment fou venuda a un antiquari després de la destrucció de la capella, bé que aclareix que els testaments dels segles XII i XIV no fan esment d’aquest títol (Martí, 1927, pàg. 10).
La talla conservada al Museu de Vic amb el número d’inventari 4438 és típicament romànica del segle XIII, amb el Nen Jesús assegut al mig de la falda de la Mare. Segons M. Gros (Catàleg MEV, pàg. 102), la imatge procedeix de l’església de Sant Pere d’Alp. El grup escultòric conserva restes de policromia. La Mare és asseguda sobre un tron senzill sense columnes ni motllures, el respatller del qual és arrodonit a la part superior. Subjecta el Fill amb la mà esquerra i a la dreta té la bola del món. El Nen fa el gest de benedicció amb el braç dret i a la mà esquerra té el Llibre.
%20(1).jpg)
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mare_de_D%C3%A9u_de_Sant_Pere_d%27Alp_%2848509509891%29.jpg
La Mare vesteix túnica i mantell blau. La túnica i el mantell del Fill són molt descolorits. El mantell, que sembla una mena de toga, forma plecs arrodonits a l’entorn del genoll dret. El Nen, que té talla d’adult, ocupa tot el davant de la falda. Amb la mà dreta alçada beneeix. Porta una senzilla diadema. En canvi, la corona de la Mare és adornada de perles esculpides. El rostre és hieràtic i solemne.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1551#tgv
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1340#tgv
Quan al topònim Alp:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2330
La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya
El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?. El bon amic Pedro Mesa Gimenez, que ha passat ja per aquesta experiència, en deia que generalment aquests símptomes es redueixen o fins desapareixen passats 3 o 4 dies
El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023, i fins altres tres sessions més fins a la plena recuperació.