El Joan Serra Saún em feia arribar unes imatges de la Casa pairal dels Serrano Sunyer (Sunierius), els Sunyer venien de Gandesa i els Serrano de Tivissa. Els Sunyer són documentats des de 1593.
Hi ha constància que durant la segona guerra carlina, va refugiar als infants Alfons de Borbó i Maria de las Nieves de Bragança.
En temps moderns el personatge més conegut és en Ramón Serrano Suñer ( Cartagena , 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre de 2003 ), que per estar casat amb la Ramona Polo y Martínez-Valdés, germana de la dona del general Franco, va ocupar diferents càrrecs en el Regim Feixista, se’l recorda de forma ‘especial’ com a Ministre d’Assumptes Exteriors. Diuen les cròniques que el seu amor adúlter amb Sonsoles de Icaza y León , Marquesa de LLanzol (1914 - 1996), del que naixeria Carmen Díez de Rivera e Icaza (Madrid, 29 d'agost de 1942 - 29 de novembre de 1999) , va precipitar la pèrdua del favor polític del seu cunyat Francisco Franco Bahamonde.
![]()
La façana principal ha estat reformada en diverses ocasions, motiu pel qual en resten disperses, varies mostres de finestrals i portalades tapiades.
![]()
La façana del darrere que dóna al carrer de Carnisseries (com Cal Baró), presenta un aspecte més antic també amb reformes en una porta o el balcó amb barana de forja. El finestral a mitja alçada servia per pujar i baixar del cavall, el cavaller armat, com era costum per l’època.
![]()
A l’interior de la casa, no visitable, es troba la Capella – de la que desconeixem l’advocació, sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - amb un altar barroc de petites dimensions, amb tres arcs apuntats de transició del romànic al gòtic, i al fons un pou medieval que conté gravat a la pedra, una creu dels Templers.
Tot fa pensar que la casa fou una casa noble templera com altres que formaven el conjunt de cases de l’entorn sota el seu domini, i que amb el temps es va reconstruir tota la casa quatre segles més tard. El fet d’haver-hi pou és molt freqüent a les cases de antigues Gandesa, heretats en algun cas del temps dels romans.
També queda el dubte per si es podria tractar de la primera església dels Templers, en un estudi fet per Josep Gironès Descarrega , en correspondre les mides actuals amb el sistema auri emprat pels Templers.
Un pas soterrat penetra a l’interior de l’església, això confirma en tot cas , la significació i importància de la casa en els segles passats.
Gandesa voldria recuperar ara la casa propietat d’una Fundació familiar, per mostrar-la al públic i àdhuc per protegir-la de la destrucció, la manca de manteniment accelera el seu deteriorament, i en estar tancada podem pensar que es malmet també el seu interior.
S’allunya en el temps la reacció de rebuig vers la casa relacionat amb la titularitat dominical de Ramon Serrano Sunyer, que malgrat els pocs anys en que va estar prop del poder va tenir algunes atencions amb Gandesa, no tant abundants dissortadament com la gent esperava desprès d’haver patit les conseqüències de la guerra, a l’Ajuntament de l’època per un excés de prudència, se li va ‘passar l’arròs’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Hi ha constància que durant la segona guerra carlina, va refugiar als infants Alfons de Borbó i Maria de las Nieves de Bragança.
En temps moderns el personatge més conegut és en Ramón Serrano Suñer ( Cartagena , 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre de 2003 ), que per estar casat amb la Ramona Polo y Martínez-Valdés, germana de la dona del general Franco, va ocupar diferents càrrecs en el Regim Feixista, se’l recorda de forma ‘especial’ com a Ministre d’Assumptes Exteriors. Diuen les cròniques que el seu amor adúlter amb Sonsoles de Icaza y León , Marquesa de LLanzol (1914 - 1996), del que naixeria Carmen Díez de Rivera e Icaza (Madrid, 29 d'agost de 1942 - 29 de novembre de 1999) , va precipitar la pèrdua del favor polític del seu cunyat Francisco Franco Bahamonde.
La façana principal ha estat reformada en diverses ocasions, motiu pel qual en resten disperses, varies mostres de finestrals i portalades tapiades.
La façana del darrere que dóna al carrer de Carnisseries (com Cal Baró), presenta un aspecte més antic també amb reformes en una porta o el balcó amb barana de forja. El finestral a mitja alçada servia per pujar i baixar del cavall, el cavaller armat, com era costum per l’època.
A l’interior de la casa, no visitable, es troba la Capella – de la que desconeixem l’advocació, sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - amb un altar barroc de petites dimensions, amb tres arcs apuntats de transició del romànic al gòtic, i al fons un pou medieval que conté gravat a la pedra, una creu dels Templers.
Tot fa pensar que la casa fou una casa noble templera com altres que formaven el conjunt de cases de l’entorn sota el seu domini, i que amb el temps es va reconstruir tota la casa quatre segles més tard. El fet d’haver-hi pou és molt freqüent a les cases de antigues Gandesa, heretats en algun cas del temps dels romans.
També queda el dubte per si es podria tractar de la primera església dels Templers, en un estudi fet per Josep Gironès Descarrega , en correspondre les mides actuals amb el sistema auri emprat pels Templers.
Un pas soterrat penetra a l’interior de l’església, això confirma en tot cas , la significació i importància de la casa en els segles passats.
Gandesa voldria recuperar ara la casa propietat d’una Fundació familiar, per mostrar-la al públic i àdhuc per protegir-la de la destrucció, la manca de manteniment accelera el seu deteriorament, i en estar tancada podem pensar que es malmet també el seu interior.
S’allunya en el temps la reacció de rebuig vers la casa relacionat amb la titularitat dominical de Ramon Serrano Sunyer, que malgrat els pocs anys en que va estar prop del poder va tenir algunes atencions amb Gandesa, no tant abundants dissortadament com la gent esperava desprès d’haver patit les conseqüències de la guerra, a l’Ajuntament de l’època per un excés de prudència, se li va ‘passar l’arròs’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com