El Raúl Pastó Ceballos, m’envia fotografies de l’església parroquial de Tirvia, a la comarca del Pallars sobirà, advocada a Sant Feliu.
La Catalunya Romànica explica que l’edifici romànic, encara dempeus abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCR`TIC de la II República , era descrit pel visitador episcopal l’any 1758 com un ampli edifici amb un altar principal i cinc de secundaris, una sagristia decent, i un cementiri ben tancat —cementiri on, fins fa pocs anys, eren conservades 7 esteles funeràries de factura alt-medieval—. Malmès a causa de de les accions bèl·liques en el període 1936-39, s’esfondrà totalment l’any 1943 a causa de les obres de reconstrucció de la població dutes a terme per “Regiones Desvastadas”, organisme que després edificà una nova església
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21032
Patrimoni Gencat en diu ; edifici de planta rectangular orientada a l'oest i portal de mig punt amb arcuacions en degradació, per damunt del qual i sota el pinyó s'hi obre un òcul. A la dreta, entrant per la porta, s'aixeca el campanar, dividit externament, amb frisos d'arcuacions cegues, per quatre pisos en els quals s'hi obren espitlleres estretes i finestres de mig punt geminades amb columneta central suportades per un capitell trapezoïdal sobre la qual hi descansen els arcs. Un xapitell remata el campanar. Construïda amb totxana i ciment recoberts i amb arrebossat, excepte els angles, les arcuacions i la porta, que són de pedra vista.
En el treball de camp de l'any 2020 es constata que l'edifici té un arrebossat amb un estuc de morter de calç que s'està el qual s'està esclovellant.
L'església ha estat restaurada tan a l'interior com a l'exterior; s'hi han usat materials impropis de maó ceràmic per realitzar reparacions puntuals en la façana principal. També s'hi han instal·lat canaleres de zinc per l'evacuació d'aigües de la coberta. A l'interior trobem un paviment de parquet, a més de l'enguixat i pintat dels paraments.
La Rosa i el Miquel, “ la parella romànica” ens deien en ocasió de la seva visita :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/01/sant-feliu-de-tirvia-pallars-sobira.html
Quan al topònim Tirvia:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43488
La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya