El Josep M. Vilaró Faixedas , publica imatges del més que precari estat en el que es troba l’ermita de Mare de Déu del Puig de França, ubicada vora el mas Corts, a la solana de Corts, a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, més tard sufragània de Llaés, al terme de Ripoll.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-corts-o-del-puig-de-franca-ripoll
En diu ; edifici senzill, d’una nau rectangular, sense absis diferenciat i actualment sense coberta. Per les traces sembla que originàriament ja fou coberta amb embigat.
La porta s’obre a la façana de ponent, que és coronada per una senzilla espadanya.
Al mur de llevant hi ha una finestra, amb llinda retallada, sobre la qual es veuen les traces d’una segona finestra aparedada.
L’aparell és fet amb carreus petits, ben tallats i disposats en filades regulars, entre les quals n’hi ha algunes de situades de través.
Tot i que la datació és difícil, per les dades documentals i les seves característiques constructives es pot plantejar com un edifici construït ja ben avançat el segle XIII, dins les fórmules de l’arquitectura rural.Situació
L’any 1854 ja no tenia culte
Hom hi pot anar per dos camins: des de Santa Maria de Besora, cal anar al mas Ferrers i continuar cap a l’antiga parròquia de Llaés, des d’on es pren el camí que porta al mas Serra i a Sant Vicenç de Puigmal; un trencall en direcció al nord-est porta a la capella i al mas Castellpalom.
El camí també es pot fer des de la carretera N-152, prenent, a l’inici de la pujada de Terradelles, venint de Ripoll, un trencall a mà esquerra, que travessa el riu Ter i continua vers Sant Vicenç de Puigmal i el mas Serra.
La “villa de Curtibus” i la seva capella de Santa Maria són documentades per una vintena de documents de l’Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses entre els anys 1170 i 1350. El sacerdot que en tenia cura d’ella s’intitulà “prior” i els seus béns o dotació del seu benefici rebien el nom de “priorat”, cosa que fa pensar que s’hi establí una petita comunitat potser de deodonats.
La seva època de més esplendor se situa entre els anys 1206 i 1250, quan Hug de Serrallonga i Ramon de Serrallonga, senyors dels castells de Milany i de Llaés, hi feren diversos llegats; així, l’any 1235 Hug de Serrallonga, en fer testament, li llegà els masos Torrents i Corba, de la parròquia de Llaés, i Ramon de Serrallonga, l’any 1250, li donà el dret d’alberg i el casal que tenia prop de la capella de Corts. Poc abans li havia donat un molí i terres.
L’any 1686 se celebrava a la capella de Corts missa totes les festes de la Mare de Déu, excepte per l’Assumpció. Tenia el benefici del priorat un canonge de Vic. També consta que hi havia un segon benefici a més del del priorat. Aquests beneficis es varen extingir l’any 1754 i l’obligació de les misses passà al rector de Llaés.
https://www.museuartmedieval.cat/ca/colleccions/gotic/marededeu-del-puig-de-franca-mev-7035
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/goigs-la-mare-de-deu-del-puig-de-franca.html
.jpg)