L'església parroquial de Berga, advocada a Santa Eulàlia de Mérida, construïda en el mateix indret, i literalment damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, a la capital del Bergada, moltes persones la continuen anomenant com a ‘església de Sant Pere’; com la Maria Rosa Planell Grau que retratava la seva façana.
![]()
La descripció tècnica ens explica que està ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transsepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és solucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transsepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors.
L'obra s'encarregà al mestre d’obres, Josep Morató i Pujol ( 1654-1694), la primera pedra fou col•locada el 19 de juliol del 1671, i l’edifici s’acabava l'any 1686, era aleshores bisbe de Solsona, Manuel de Alba (1685-1693).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens explica que està ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transsepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és solucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transsepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors.
L'obra s'encarregà al mestre d’obres, Josep Morató i Pujol ( 1654-1694), la primera pedra fou col•locada el 19 de juliol del 1671, i l’edifici s’acabava l'any 1686, era aleshores bisbe de Solsona, Manuel de Alba (1685-1693).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com