Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans,
i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
Llegia que el conjunt de la Torre d’en Reig és datat del 1909.
.jpg)
Va ser realitzat per Josep Reig i Palau (1863-1917) , l’enginyer forestal encarregat de la repoblació de les dunes d’Empúries.
L’edifici va ser heretat pel pedagog i artista figuerenc, Ramon Reig Corominas (Manila el 4 de novembre de 1903 + Figueres, 2 de desembre de 1963) , que la utilitzà com a segona residència.
http://www.civtat.cat/reig_ramon.html
L’any 1958 l’Ajuntament va iniciar les gestions per la seva adquisició i el 9 de juliol de 1959 es va signar el contracte de compravenda (amb un preu de 400.000 pessetes que es va anant pagant a la família Reig durant deu anys, a raó de 40.000 pessetes anuals sense interessos).
El 15 de gener de 1961 es celebrà la Festa de Inauguració amb motiu de la seva adquisició, reforma i habilitació com a Casa de la Vila, Jutjat de Pau, Dispensari Mèdic i Escoles.
L’any 1999 la Generalitat de Catalunya va col·laborar a la seva restauració i en l’actualitat l’edifici continua sent de propietat municipal i es segueix utilitzant per a serveis públics diversos.
L’edifici està format per una torre rodona amb ornamentació de totxo i ceràmica i uns jardins que envolten l’edifici de gran bellesa.
Després de la mort prematura de Josep Reig, la casa va passar a mans del que seria el famós aquarel·lista Ramon Reig, en aquella època un jove de quinze anys ja aficionat a la pintura.
Les tardes de diumenge de bon temps, la família Reig convidava alguns amics com la família Dalí, Joan Xirau, Ramon Turro, Alexandre Deulofeu o Met Miravitlles.
Segons uns escrits d’Anna Maria Dalí, recorda aquelles tardes on Ramon Reig i Salvador Dalí se n’anaven a pintar, les mares visitaven la finca i els altres jugaven al jardí. El lloc preferit d’Anna Maria era el llac petit, amb una illa al mig coberta de vegetació en estat salvatge. Segons ella la casa era gran, pintada de blanc i les finestres i balcons de blau.
La Torre era circular i voltada de finestres.
Al centre hi havia una columna amb un sofà adossat també circular per poder observar el paisatge de l’Empordà.