Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies :
Alumnes de l'escola privada religiosa de Vilanova de Meià any 1911 , exercia de mestre el vicari Ramon Virós .
Alumnes de l’escola pública de xiquetes Vilanova de Meià any 1911 .
.jpg)
Al cens de l’any 1910, consten a Vilanova de Meià 1529 veïns, i es tancava l’exercici 2021 amb 427, aquesta pèrdua de població del 72,07%, del tot injustificable atorga a aquestes imatges “ locals” la categoria de documents d’interès “nacional”, pensem que bona part d’aquelles persones refeien la seva vida lluny de Vilanova de Meià, i que possiblement alguns dels seus descendents fora d’aquesta publicaciódel Francesc Cardona Fonoll, no n’haguessin tingut coneixement.
Reiterem la nostra petició de col·laboració “ urbi et orbe” , i deixem constància del nostre agraïment al Francesc Cardona Fonoll.