Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Llegia ; el poble de Malanyeu està compost per un nucli, format per l'església de Sant Sadurní de Malanyeu, les antigues escoles (convertida en Pallissa i posteriorment enderrocades), les escoles noves, i dues cases, la resta de cases estan disseminades.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malanyeu#/media/Fitxer:Escoles_velles_de_Malanyeu.jpg
El Pere Magrià m’enviava fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola del poble de Malanyeu, a la Nou de Bergadà, escola tancada fa anys però que encara es conserva i es cuida intacta, m’explica que hi han posat aquestes cortines blanques a la porta d'entrada, que abans no hi eren i es veien tots els pupitres i la taula del professor, com si estesin esperant els alumnes. La visió era molt emotiva.
Quan al topònim: