La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina.
El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “Animancias”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell.
L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels francs, de donació de diversos alous al monestir de Santa Maria de Ripoll, surt esmentada novament la “villa Animancias”, la qual cosa significa que a més del terme parroquial hi havia ja, més o menys establerta, una comunitat de poblament que responia al concepte de vil·la. Novament el lloc d’Armàncies apareix esmentat l’any 957, quan el comte Borrell cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll diversos alous, que li previngueren de “avio meo Wifredo”, entre els quals es trobava el d’Armàncies, juntament amb els de Saltor o Vidabona.
A l’octubre de 1367, igual com succeí amb d’altres parròquies del lloc, el rei Pere III, es venia la jurisdicció que tenia sobre la parròquia a l’abat del monestir de Ripoll.
La foscor documental és gairebé absoluta en aquest moment fins a l’any 1619, en què la davallada del culte a la parròquia de Sant Martí d’Armàncies obligà la construcció d’una nova església a la part baixa del terme, i féu abandonar la primitiva església, que passà a ésser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Campdevànol.
Fotografia de Montse Pujol Gil.
Actualment a l’indret de la vila d’Armàncies, tan sols resten els masos anomenats de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix, que evoquen el lloc d’emplaçament de la vella parròquia de Sant Martí.