La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies de l’església de Caulès, al terme de Vidreres, a la comarca de la Selva, advocada a Santa Susanna.
Les primeres notícies de l’Església de Caulès són del segle XI. Fou una Parròquia independent fins que el 1448 el bisbe de Girona Bernat de Pau va unificar-la a Vidreres.
A l’entrada de l’església, a terra, hi ha una pedra gravada amb dos escuts i una llegenda de difícil transcripció que pot tenir a veure amb el canvi de categoria eclesiàstica de Caulès durant el segle XV.
Aquesta antiga església parroquial fou dedicada a Sant Esteve fins el segle XIX, que passà l’advocació a Santa Susanna.
El 1835 es va acabar la capella lateral dedicada a la Verge del Roser per voluntat testamentària de Josep Mundet, terratinent de la zona pròxima a Caulès. Les obres les va fer el mestre de cases Joan Güell i va costar 259 lliures.
El 1964 es va restaurar la façana, el teulat i el cementiri. El preu de les obres fou de 130 mil pessetes.
Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular i en planta baixa cobert a dues aigües a laterals situat en un turonet al qual s’accedeix per mitjà d’unes escales. Té una capçalera en forma de trapezi de tipus preromànic , una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i, al costat septentrional, una capella i una sagristia afegits.
El seu petit interior està enguixat i consta d’un cor amb balconada de fusta a la part occidental, d’unes escales d’accés, de la petita capella lateral i de restes de mobiliari religiós i litúrgic en mal estat (bancs, imatges, altars...).
L’exterior és de pedra vista menys la façana, reformada el segle XIX. Conserva tres contraforts al costat meridional i un al costat septentrional. Un dels elements més antics, a part de l’absis i les parets mestres, és la finestra tapada del lateral meridional. El sostre té un campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt i cap campana, al qual s’accedeix recolzant una escala i amb uns graons efectuats en un dels contraforts.
La façana, l’única part arrebossada, té una porta rectangular emmarcada de pedra de Girona i un òcul de rajol. Les pedres cantoneres, de granit, no estan cobertes d’arrebossat.
A la part meridional del temple s’aixeca un aterrassament que contenia el cementiri, que va estar en funcionament fins a finals del segle XX, quan es van traslladar les restes al cementiri nou de Vidreres, a causa de les nombroses profanacions.
Quan al topònim Caules; deriva del LIMES CALIDENSIS 'partió de la rodalia de Caldes' perquè es troba al trencall de la serra entre el vessant de Lloret-Tossa i el de Caldes de Malavella, del nom del qual és derivat Caulès
A l’entrada de l’església, a terra, hi ha una pedra gravada amb dos escuts i una llegenda de difícil transcripció que pot tenir a veure amb el canvi de categoria eclesiàstica de Caulès durant el segle XV.
Aquesta antiga església parroquial fou dedicada a Sant Esteve fins el segle XIX, que passà l’advocació a Santa Susanna.
El 1835 es va acabar la capella lateral dedicada a la Verge del Roser per voluntat testamentària de Josep Mundet, terratinent de la zona pròxima a Caulès. Les obres les va fer el mestre de cases Joan Güell i va costar 259 lliures.
El 1964 es va restaurar la façana, el teulat i el cementiri. El preu de les obres fou de 130 mil pessetes.
El cementiri de Caulès, en funcionament fins els anys vuitanta, va ser traslladat a Vidreres a finals del segle XX a causa de les nombroses profanacions.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-susanna-de-caules-vidreres