IN MEMORIAM. L’ESCOLA HORACIANA DE PAU VILA DINARÈS.

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d'ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu de l’any 2022 , curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció.

No trobava cap edifici on hagués trobat aixopluc l’Escola Horaciana, creada a Barcelona per Pau VilaDinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 198 l’any 1905.

L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica. Funcionà fins el 1912.

De l'«Horaciana» només en sabem el que va escriure el mateix Pau Vila a l’assaig de recordança i de crítica del que fou l'escola Horaciana» (1920),on explica que organitzaven excursions per les proximitats de Barcelona i visitaven museus, obradors, tallers i fàbriques amb la finalitat de posar en contacte els alumnes «amb la naturalesa i el comerç dels homes», seguint el principi de l'escola de fer del noi en l'ordre intel·lectual «un ésser raonador, intel·ligent i pràctic»,

Sobre les virtuts de l'escola «Horaciana», Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969) ,escriu que va ser pionera en un seguit de coses: des d'interessar activament a la fanu1ia per la vida de l'escola, fins a l'elaboració de textos pels mateixos nois com a resultat de les pròpies observacions