El Jordi Vilá Juncá, publica fotografies de de l’església de Sant Genís de Montellà , al municipi de Montellà i Martinet, a la Cerdanya.
A la Catalunya romànica la descriuen com una església de gran simplicitat, d’una nau capçada per un absis semicircular. La nau és més baixa i llarga del que correspondria a la seva amplada, amb parets d’un metre de gruix aproximadament. L’absis es conserva bé; no té basament ni cornisa sota teulada, tan sols una finestra central de doble esqueixada i arc de sis dovelles, de pedra tosca amb l’extradós peraltat, encara que bastant irregular. La volta que cobreix l’absis té el perfil apuntat i es devia construir de mitjan segle XII endavant.
Al començament de la nau s’obre una finestra que mira a migdia, similar a la de l’absis, amb l’arc reconstruït i una mica aplanat. A partir d’aquesta finestra, l’aparell del mur de migdia canvia i és compost de filades molt irregulars. Cap a la meitat del mur l’aparell torna a canviar i conté moltes pedres reutilitzades, entre d’altres, trossos de cornisa amb decoració de dents de serra, del mateix tipus que trobem a l’absis de Sant Esteve de Prullans. Aquest aparell també es troba a la façana de ponent. Al costat nord la paret és també diferent de la fàbrica de l’absis.
La porta, oberta a la façana de ponent, té dues arquivoltes de punt d’ametlla, una amb un bordó a l’aresta i l’altra aixamfranada en quart de cercle i una motllura d’imposta comuna a totes dues, de secció esbiaixada. Quan es construí ja s’havien de baixar sis graons fins al nivell de terra de la nau i des d’aleshores encara s’ha apujat uns 25 cm el nivell exterior del terreny.
A les acaballes del segle XVIII es devia reconstruir la nau, cobrint-la amb volta d’obra cuita amb llunetes, amb una torratxa prismàtica a mitja nau que trenca la silueta del conjunt.
Tot i ésser dedicada a sant Genis, l’església té una imatge de la Verge del Carme que presideix el retaule barroc de l’altar, de fusta daurada i que data del 1790.
L’església de Sant Genis conserva encara part de la ferramenta original romànica, reutilitzada en la nova porta de la façana de ponent. La distribució dels ferros per la superfície dels batents de la porta no sembla seguir cap mena d’ordre, col·locats com són d’una manera aleatòria. El tipus de ferramenta és la comuna a l’època, tiges centrals que originen múltiples volutes totes elles acanalades; el model més elaborat i complex aconsegueix formes cruciformes
L’església, que ha perdut la parroquialitat en favor de Sant Sadurní de Montellà, ha estat restaurada fa pocs anys