Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.
El Daniel Fernández , publica fotografies de l’edifici de l'Escola del passatge Centelles, obra de l’arquitecte Jeroni Ferran Granell Manresa, (Barcelona, 1867 - 1931), fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889)
De la que ens diu Patrimoni Gencat; ubicada a l'illa del districte d'Eixample delimitada pels carrers Mallorca, Provença, Dos de Maig i Cartagena. El passatge connecta aquests dos últims carrers. Aquest edifici entre mitgeres té la façana principal afrontada al Passatge Centelles, des d'on es produeix l'accés principal.
És una construcció d'una sola planta formada asimètricament per un volum únic on s'ubiquen les aules i un volum petit al lateral esquerre per on es produeix l'accés des de l'exterior. Des d'aquest cos petit s'organitza la connexió a les aules.
El volum gran de la façana té una composició simètrica de tres grans obertures repartides equidistantment a la façana i subdividides en dues finestres cada una. Tant l'emmarcament d'aquestes obertures com el perfil que remata el sòcol són formes ondulades de tal manera que sembla un material motllurat inspirat en el món vegetal. Una barana calada amb ornaments de formes vegetals forma el remat de la façana principal que en la part central disposa un gran medalló. Aquest inclou l'escut de la ciutat i una frase referent a l'ús de l'equipament amb lletres tipogràficament creatives.
El volum lateral, significativament més petit, representa un contrapunt a la simetria del volum gran. De totes maneres, aquest volum disposa d'un remat curvilini que l'unifica formalment amb l'altre. La porta, com a únic element d'aquesta part, té un arc carpanell amb una inflexió a la part superior. Cal destacar l'esgrafiat modernista que es troba a sobre d'aquest arc.
El parament de la façana està fet amb un revestiment formalitzat en carreus regulars. Aquesta disposició regular i estàtica dels carreus contrasta amb les formes sinuoses dels emmarcaments i sòcol que aporten moviment a la façana.
La teulada és plana amb terrat i actualment no té cap ús.
L'edifici es considera modernista per l'estil de les decoracions i la profusió de formes curvilínies que són protagonistes de la façana.