La Lourdes Figuera Vidal, publica una fotografia de l’ermita de SantaReparada, al veïnat de Cinc Claus, al terme de l’Escala, a la comarca de l’Empordàsobirà.
L'origen de l'església és preromànic (segles VII al IX), possiblement paleocristià, ja que se suposa que en aquest hi havia un altar en època del bisbat d'Empúries. Posteriorment, es convertí en capella del castell i també tenia llicència de postular com a ermita. A aquest període inicial correspon part de la capçalera, mentre que la nau segurament va ser reconstruïda entre els segles XVI i XVIII.
El primer document data del 1389 i recull la consagració als sants Joan Baptista i Eugènia. El 1703 es va reedificar per ordre de la família Sastre, que també va decidir canviar l'advocació per la de Santa Reparada. El 1729 es conserva una llicència d'ermità a favor de Joan Burlas, i el 1737, a favor de Domènec Ros.
L'altar del segle XVIII va reutilitzar una interessant estela funerària de pissarra.
El 1918, Caterina Albert Paradís - Víctor Català - , (La Escala, 1869-1966 ),autora de la novel·la Solitud (1905), va fer restaurar l'església i establí l'aplec de Santa Reparada, i cinc anys després organitzà la ballada del contrapàs llarg (ball que originà la sardana), amb la participació dels últims vells de l'Escala i Viladamat que el sabien ballar.
El març de 1922, els seus propietaris, els germans Francesc i Caterina Albert i Paradís van realitzar una cala a la necròpolis i documentaren fragments de tessel·les d'un mosaic romà i ceràmiques del segle II i I aC.
L'any 1935, l'associació els Amics de l'Art Vell de l'Escala, es va encarregar de la restauració del portal medieval.
En els dies foscos que seguien a l’alçament de militars feixistes encapçalats pel general Franco el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , es va cremar el retaule de l'altar i el Sant Crist.
L'any 1980, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu va recuperar l'aplec de Cinc Claus, incorporant-hi una arrosada, i encara avui en dia s'organitza aquest aplec, vora el setembre, organitzada per la secció sardanista del CER.
L'any 1997, l'església va ser adquirida per l'ajuntament, i el 2003, pel Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, es varen realitzar unes excavacions que varen permetre documentar les restes del mosaic, ja localitzat en part el 1922, barrejades amb un paviment del segle II aC.
A l'exterior també es va documentar un dipòsit d'oli o de vi, d'època romana, i a l'interior les inhumacions de tres adults i un nen , més una arma de foc, segurament de les guerres carlines.
A la banda sud hi ha restes d'un petit cementiri altmedieval amb enterraments tardo-romans.
Posteriorment es va realitzar una restauració subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es repicà tot el revestiment de morter de calç de la façana, deixant a la vista els carreus de pedra escairats, la porta preromànica al mur de migdia i les tres fases.
En l'actualitat l'església, es troba tancada al culte.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19513
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-reparada-de-cinclaus-lescala
http://vidas-santas.blogspot.com/2013/10/santa-reparada-de-palestina-virgen-y.html
Primer la pandèmia, desprès una desafortunada caiguda en la que em trencava l’húmer i altres episodis relacionats amb la salut, i ara els preus exorbitants dels carburants afegit a l’embús quasi constant de l’autopista, han provocat que faci quasi tres anys que no viatjo de forma regular. Vull deixar constància de la meva infinita gratitud a la Lourdes Figuera Vidal, i a les persones que s’esforcen en donar difusió al patrimoni històric de Catalunya