Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Llegia; 15-gener-1921, el consistori compra un terreny situat a l'indret conegut com Camp del Pedró. "Un mes més tard ja s'havien rebut els plànols" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88). La construcció de l'edifici va anar a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Josep Poch ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, el mal costum castellà de citar únicament amb el cognom patern, alhora que una mostra clara de masclisme, evidencia una estultícia quasi infinita - amb la col·laboració, com a mà d'obra, de tot el poble. Els habitants de Vilanant a més finançaren parcialment la construcció de les Escoles. El 15 de maig de 1926 es varen inaugurar les noves escoles.
.jpg)
Actualment les Escoles de Vilanant reben el nom CEIP Tramuntana i pertanyen a la ZER La Garriga (format per les escoles d'Avinyonet de Puigventós, Cistella i Vilanant).
Llegia que el consistori deixava l’edifici per a usos escolars, el fet és del tot extraordinari, i contrarià la mala costum de les administracions de fer-se amb els edificis escolars per a destinar-los a d’altres usos.