Veníem de la Panadella on havíem esmorzat, el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, i ens aturàvem a la Tallada on retratàvem entre altres edificis el seu Castell, conegut curiosament també com Cal la Picutina , ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest nom tant curiós.
El Castell es cita ja des de l'any 1064, com castrum de Taiada.
El 1066 Guillem Bonfill va donar la torre de la Tallada, amb els seus edificis i l'església a Udalguer Pere.
La Tallada fou reconquerit i repoblat a partir de la segona meitat del segle XI i es troba documentat per primera vegada l'any 1193, en que pareixen com a propietaris els Alemany.
Al segle XIV ho seran els Calders, per passar posteriorment als Montargull
L’Any 1490 n'era propietari el mestre en arts i medicina Joan Pere de Beda.
Al segle XVI el llinatge Soldevila senyoreja la Tallada, s’esmenta l'any 1554 a Asferri de Soldevila
Al segle XVIII el lloc era dels Montserrat i del rei.
A la segona meitat d'aquest segle XVIII consta com a propietari Antoni Miquel Queraltó.
El castell de La Tallada tingué estrets lligams amb el castell de Vilalta, el qual era un terme adjunt al primer.
D’aquest edifici i/o edificis situats a la part alta del poble i perfectament integrats al nucli urbà, ens expliquen que son planta rectangular, estructurats a partir de planta baixa i primer pis, i amb coberta a doble vessant.
![]()
De la façana posteriors cal destacar la torre semicircular perfectament integrada al parament de l'edifici. Es tracta d'una part d'una torre de defensa del primitiu castell del poble, testimoni viu del seu passat. Aquesta torre ens mostra un aparell format amb carreus regulars disposats en filades que té continuïtat fins a la meitat de la torre; la resta està format per un aparell mes petit.
![]()
De l’interior retratàvem el pas cobert delimitat per dos portals d'accés que permetia l'accés a l'interior del clos primitiu de la vila. No però, la façana principal que s'obre a l'interior del poble, i des de la que s'accedeix a l'edifici mitjançant una porta d'arc de mig punt, damunt seu hi ha finestra motllurada que recorda l'estil renaixentista amb els brancals i marc superior motllurats.
![]()
Tenia ocasió de xerrar amb un veí que trobava molt meritori el fet que algú s’interessés per aquestes terres deleroses de rebre visites.
El Castell es cita ja des de l'any 1064, com castrum de Taiada.
El 1066 Guillem Bonfill va donar la torre de la Tallada, amb els seus edificis i l'església a Udalguer Pere.
La Tallada fou reconquerit i repoblat a partir de la segona meitat del segle XI i es troba documentat per primera vegada l'any 1193, en que pareixen com a propietaris els Alemany.
Al segle XIV ho seran els Calders, per passar posteriorment als Montargull
L’Any 1490 n'era propietari el mestre en arts i medicina Joan Pere de Beda.
Al segle XVI el llinatge Soldevila senyoreja la Tallada, s’esmenta l'any 1554 a Asferri de Soldevila
Al segle XVIII el lloc era dels Montserrat i del rei.
A la segona meitat d'aquest segle XVIII consta com a propietari Antoni Miquel Queraltó.
El castell de La Tallada tingué estrets lligams amb el castell de Vilalta, el qual era un terme adjunt al primer.
D’aquest edifici i/o edificis situats a la part alta del poble i perfectament integrats al nucli urbà, ens expliquen que son planta rectangular, estructurats a partir de planta baixa i primer pis, i amb coberta a doble vessant.
De la façana posteriors cal destacar la torre semicircular perfectament integrada al parament de l'edifici. Es tracta d'una part d'una torre de defensa del primitiu castell del poble, testimoni viu del seu passat. Aquesta torre ens mostra un aparell format amb carreus regulars disposats en filades que té continuïtat fins a la meitat de la torre; la resta està format per un aparell mes petit.
De l’interior retratàvem el pas cobert delimitat per dos portals d'accés que permetia l'accés a l'interior del clos primitiu de la vila. No però, la façana principal que s'obre a l'interior del poble, i des de la que s'accedeix a l'edifici mitjançant una porta d'arc de mig punt, damunt seu hi ha finestra motllurada que recorda l'estil renaixentista amb els brancals i marc superior motllurats.
Tenia ocasió de xerrar amb un veí que trobava molt meritori el fet que algú s’interessés per aquestes terres deleroses de rebre visites.