Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Llegia; Des de mitjans del segle XIX a Riudarenes les aules estaven habilitades en cases particulars llogades per l'Ajuntament; les males condicions d'aquests locals serà una queixa constant en els informes dels diversos inspectors d'ensenyament de l'època.
L'any 1927 l'Ajuntament, assabentat dels decrets oficials que impulsaven una campanya de construccions escolars i que permetien la seva edificació sense gravar fortament els pressupostos municipals, decideix començar els tràmits. El novembre d'aquest any, l'Ajuntament demana a l'arquitecte escolar de Barcelona Jeroni Martorell que visiti el poble per realitzar un primer informe. El de 10 de desembre el ple de l'Ajuntament decideix encarregar l'obra a l'arquitecte barceloní Bienvenido Rius Teixidor (1872-1949) , i pocs mesos després el propi alcalde, Lluís Ribera, cedeix els terrenys on s’edificarà l'escola. El 3 de juliol de 1928 l'arquitecte Rius presenta els plànols i pressupost de l'obra, que seran aprovats pel ple de l'Ajuntament sis mesos després. Les obres comencen el març de 1929 i s'inauguren el 15 de setembre d'aquell mateix any.
L'any 1947 s'aprova la construcció de dos habitatges per a mestres, que s'edificaran a la ctra. de Santa Coloma. Aquests habitatges, acabats l'any 1951, han estat enderrocats i en el seu lloc hi ha la Plaça Ernest Lluch.
En els anys seixanta, amb el creixement demogràfic, l'escola queda petita. L'any 1962 l'Ajuntament decideix l'ampliació de les escoles i la construcció d'un nou habitatge per al mestre. L'ampliació la fa l'arquitecte escolar Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1964, i es concreta amb la construcció d'un cos de planta baixa, destinada a escolar, i pis, per habitacle per al mestre. Aquesta ampliació s'inaugura l'abril de 1966.
L'any 1967 el mal estat de la construcció fa necessària la reparació d'algunes estructures, segons dictament de l'arquitecte provincial Josep Claret. L'any 1969 es construeix un porxo i s'amplia l'edifici de parvulari, i el 1970 es construeix una tanca. L'any següent es construeix el menjador escolar a l'ala oest de l'edifici.
L'any 1981 es rehabilita l'edifici i els alumnes han de ser allotjats en aules provisionals en diferents llocs del poble. En els anys noranta s'hi fan noves obres de rehabilitació.
Girona, gràcies al C.O.A.C disposa d’una base de dades en la que podeu trobar més de 1500 edificis escolars.
Iniciatives com aquesta s’haurien de poder donar també, a la resta de províncies catalanes, oi?