El projecte de l’edifici s’atribueix a l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938)
L’Arcadi Viñas Prat ( Torelló, 1896 + ?)va aconseguir col·locar la seva acadèmia entre les millors escoles de la zona. A més d’ell i els seus fills (l’Arcadi, l’Enric i la Montserrat) va saber envoltar-se de bons mestres, molts dels quals són recordats amb estimació i respecte, com el Josep Calduch, la Margarita Ulied o el mateix Jordi Solé Tura (Mollet del Vallés, 23 de maig de 1930- Barcelona, 4 de desembre de 2009) (que primer va ser un brillant alumne de l’Acadèmia i, més tard, hi va donar classes d’història abans de fer-se un nom).
https://elsnostresmestres.wordpress.com/2019/05/16/les-mestres-i-els-mestres/0600002053-4/
Durant la en conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’Acadèmia Mollet va quedar abandonada i els locals el va ocupar el parvulari de l’escola Grup Escolar Francesc Macià.
La família Viñas es va refugiar a Martorelles a ca la Xica; després el Sr. Viñas va marxar a Barcelona.
D’allà va saber que feien falta mestres a la zona de Terol i se n’hi va anar amb el nomenament de “Miliciano contra el Analfabetismo”.
Va estar a Valdealgorfa (Terol) fent de mestre a l’escola pública, amb dos mestres més.
El 14 de març, l’exèrcit franquista va ocupar Alcanyís i ell s’hi va quedar i es va desplaçar fins a Saragossa; d’allà va anar a Torrecilla d’Alcañiz, a 11 km de Valdealgorfa l’abril del 1938 amb el nomenament de secretari de l’Ajuntament.
El Sr. Viñas va tornar a Mollet el mes de febrer de 1939 , i va recuperar la casa i l’escola, que va tornar a posar ràpidament en funcionament.
L’Educació a Mollet en temps de la República (1931-39)
Rosa Maria Securún i Fuste
Mestres de Mollet en el record
Olga Rabasa Yrla
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas el Vallès Oriental.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca , en molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
Al Vallès Oriental – miraculosament - mantenen encara publicacions en paper, info@laportada.net , nuriap@publidaser.es , info@laviladigital.cat, acv@acvvallgorguina.org, i algunes en format digital , feu-los arribar aquesta publicació
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Aquest estiu tòrrid, que ens anuncia la fi del món, arribava a la conclusió de que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ