Retratava l’edifici conegut com ‘el castell de Vila-rodona ‘ que es troba situat a la part superior de la vila, damunt d’un tossal; l'obra aprofita la disposició del terreny per integrar-lo com a part dels murs de defensa.
![]()
El recinte era de planta aproximadament trapezoïdal i les estances estaven situades en un dels extrems. A l'angle nord-est es pot veure encara l'estructura de la torre original, de planta ovalada, que ha estat reconstruïda i habilitada com a residència. Al seu costat sobresurt una torre, de planta quadrada amb els cantons arrodonits, d'època carlina.
També es conserven restes de les primitives muralles medievals que tancaven el conjunt. El material de l'obra és la pedra amb argamassa.
La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Ponç de Gualba. Mort l'any 1334 a Barcelona, va ser bisbe de Barcelona.(1303-1334). , tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona.
L'any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona.
El castell de Vila-rodona té un paper destacat en el transcurs de les guerres contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona és una de les localitats que més resistència oposa al monarca, en la seva lluita amb la Diputació de Barcelona. El 1464 era l'únic poble del camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després de I’arquebisbe de Saragossa, Joan d'Aragó (?, 1439/1440 - Albalate de Cinca, 19 de novembre de 1475) fou un religiós i militar aragonès fill bastard de Joan II d'Aragó, que ocupa el poble conquerint carrer per carrer, però que no pot fer retre el castell, ocupat finalment l'agost de 1465 per Rodrigo de Rebolledo.
A final del segle XV els fogatges li comptabilitzen 48 famílies.
Durant la guerra dels Segadors el lloc documenta tropes franceses; I’any 1647 els francesos reconstrueixen les muralles i fortificacions, entre les quals s'hi suposa el castell.
Vila-rodona és ocupada per les tropes franceses l'any 1808, i el castell és lloc d'allotjament de tropes espanyoles el 1811.
Durant la primera guerra carlina (1833-1841) el castell és refugi per a tot el poble, que oficialment defensa la causa de la reina Maria Cristina.
Amb les desamortitzacions, que suposen l'extinció del règim senyorial, el castell de Vila-rodona es ven a Josep Sanahuja, tot i que durant l’ interval de les terceres guerres carlines, l'any 1874, es confiscat pel municipi, i passa a ser condicionat per a la tropa.
Al llarg del segle XX, perduda la seva funció de castell, s'ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El recinte era de planta aproximadament trapezoïdal i les estances estaven situades en un dels extrems. A l'angle nord-est es pot veure encara l'estructura de la torre original, de planta ovalada, que ha estat reconstruïda i habilitada com a residència. Al seu costat sobresurt una torre, de planta quadrada amb els cantons arrodonits, d'època carlina.
També es conserven restes de les primitives muralles medievals que tancaven el conjunt. El material de l'obra és la pedra amb argamassa.
La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Ponç de Gualba. Mort l'any 1334 a Barcelona, va ser bisbe de Barcelona.(1303-1334). , tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona.
L'any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona.
El castell de Vila-rodona té un paper destacat en el transcurs de les guerres contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona és una de les localitats que més resistència oposa al monarca, en la seva lluita amb la Diputació de Barcelona. El 1464 era l'únic poble del camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després de I’arquebisbe de Saragossa, Joan d'Aragó (?, 1439/1440 - Albalate de Cinca, 19 de novembre de 1475) fou un religiós i militar aragonès fill bastard de Joan II d'Aragó, que ocupa el poble conquerint carrer per carrer, però que no pot fer retre el castell, ocupat finalment l'agost de 1465 per Rodrigo de Rebolledo.
A final del segle XV els fogatges li comptabilitzen 48 famílies.
Durant la guerra dels Segadors el lloc documenta tropes franceses; I’any 1647 els francesos reconstrueixen les muralles i fortificacions, entre les quals s'hi suposa el castell.
Vila-rodona és ocupada per les tropes franceses l'any 1808, i el castell és lloc d'allotjament de tropes espanyoles el 1811.
Durant la primera guerra carlina (1833-1841) el castell és refugi per a tot el poble, que oficialment defensa la causa de la reina Maria Cristina.
Amb les desamortitzacions, que suposen l'extinció del règim senyorial, el castell de Vila-rodona es ven a Josep Sanahuja, tot i que durant l’ interval de les terceres guerres carlines, l'any 1874, es confiscat pel municipi, i passa a ser condicionat per a la tropa.
Al llarg del segle XX, perduda la seva funció de castell, s'ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com