La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’Església parroquial de Bàscara advocada a Sant Iscle i Santa Victòria, l’edifici es troba dins del nucli antic de la població de Bàscara, a l'extrem nord del terme corresponent amb la zona més alta de la vila, damunt del riu Fluvià.
Patrimoni Gencat la descriu així ; Església d'una sola nau rectangular amb absis poligonal i capelles laterals. La nau està coberta amb volta de creueria mentre que l'absis presenta una volta poligonal i les capelles volta de canó amb llunetes. Corresponen a la transformació de l'edifici duta a terme en època barroca. Alhora, tot el temple es troba sobrealçat per un mur. La façana principal està orientada al nord i presenta un gran campanar de planta quadrada, bastit damunt les restes de dues pilastres que formaven part de l'antic campanar de cadireta original. El portal d'accés actual és rectangular i està emmarcat amb pedra, tot i que força restituït. Damunt seu hi ha dos rosetons disposats en vertical, dels quals el superior té decoració calada central i l'inferior vitralls acolorits. La façana està rematada amb un coronament esglaonat. Del mur sud destaca la porta romànica original d'accés al temple, actualment convertida en finestral. És d'arc de mig punt adovellada, amb els brancals bastits amb carreus ben tallats i amb una motllura que recorre la intersecció entre el timpà i la llinda, aquesta última decorada amb motius figuratius, potser de gaire gremial. Damunt de la clau del timpà hi ha un relleu amb creu grega inscrita dins d'un cercle. L'interior del temple està enguixat i decorat amb motllures pintades. El cor està situat als peus de la nau.
La construcció romànica és bastida amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades. Se'n conserven trams al parament del frontis, en alguna part dels murs laterals i a la capçalera de la nau, sobre l'absis actual, on hi ha fragments de la cornisa romànica.
A l'altar major hi havia un retaule barroc de fusta policromada, bastit l'any 1696 i obra dels escultors de Girona Vicenç Falcó, Mateu Solivera i Jaume Timó, que va ser desmuntat i cremat en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,quan l'església es va convertir en centre d'intendència i magatzem de provisions militars.
L'actual retaule és obra del pintor i escultor català, Josep Ministral i Agustí(Borrassà, Alt Empordà, 1945) i porta el nom de Crist del Fluvià.
Fou instal·lat i beneït al mes de març del 2009.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com