Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Llegia; Edifici construït l'any 1865 per magatzem de vins i quadres de cavalleries propietat de la família Ensesa.
En els anys 1921-1924 Rafael MasóValentí (Gerona, 16 de agosto de 1880 – ibidem, 13 de julio de 1935) reforma per encàrrec de l'Orfeó Joventut, que havia llogat l'immoble i que l'ocupà fins l'any 1928: D'aquí prové el seu nom popular "El Coro".
Entre 1928 i 1936 l'espai és ocupat pel grup de teatre "Foc Nou".
Al començament de la revolta dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República - no n’hi ha hagut cap més - , l'edifici és requisat pel Comitè Antifeixista. Poc després comencen els treballs per a ubicar-hi la nova escola creada per la Generalitat. El projecte de reconversió de l'edifici és d'Emili BlanchRoig (La Pera, 30 d’octubre de 1897-Gerona, 9 de gener de 1996) , que va intentar adaptar els interiors als requeriments pedagògics de la Nova Escola, (per a ) que portarà el nom de Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859– Barcelona, 25 de desembre de 1933). Aquesta escola, per a 274 alumnes va funcionar amb una certa normalitat durant l’any 1938. L’any 1939, amb la victòria militar del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, fou tancada i condemnada a l’oblit.
Aquest projecte es completava amb la construcció d'una piscina, vestidors i dutxes, en els terrenys annexos. D'aquest projecte només se'n va edificar el dipòsit de l'aigua.
L'any 1963 l'edifici es transforma en la seu de l'Agrupació de Flequers de Sarrià, el Pont Major i Sant Julià (l'any 1986 encara tenia aquest ús).
L'any 2000 l'Ajuntament de Sarrià va adquirir l'edifici i sis anys després, acabada la rehabilitació duta terme per l’arquitecte Quim Bover ( 1948) i Enri Bayona (?), es va inaugurar com a seu dels serveis socials de l'Ajuntament, l'oficina del Pla Integral de la Gent Gran i local social de l'Esplai de Sarrià.
http://www.kgb.cat/curriculum/CV_JoaquimBover_Cat.pdf
L'edifici de planta baixa. Presentava planta en forma de L amb obertures rectangulars, excepte en un dels cossos on s'obria un porxo d'arcades.
Girona, gràcies al C.O.A.C disposa d’una base de dades en la que podeu trobar més de 1500 edificis escolars.
Iniciatives com aquesta s’haurien de poder donar també, a la resta de províncies catalanes, oi?