Tornava del Santuari de la Marededéu de l’Ajuda de Balenyà – em calia correspondré als dons rebuts– creuava Centelles, i continuava fins al petit nucli de Sant Matí de Centelles, que existia ja com a parròquia independent de la d’Aiguafreda, l’any 1039, quan el comte Ramon Berenguer III i la seva muller Elisabet vengueren a Gombau Ermemir de Besora un alou situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a Riells i al Fai; aquest alou afrontava amb la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Prengué el nom de Centelles per trobar-se al costat de la vila rural de Centelles, molt allunyada de l’actual vila de Centelles. Aquesta fins al segle XVI s’anomenà Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles, no de Centelles, nom que només tenia la parroquial de Sant Martí des del segle XI.
A partir d’aquest moment ja no deixà de tenir funcions parroquials i constà en totes les llistes parroquials.
La parròquia de Sant Martí de Centelles tingué vinculada com a sufragània la parròquia de Sant Miquel Sesperxes quan perdé les funcions parroquials i diverses capelles del terme, entre les quals figurava la del castell, primerament dedicada a sant Esteve i després a santa Maria, la qual durant un temps exercí funcions parroquials i després acollí una petita comunitat de canonges.
L’edifici antic fou substituït per un altre de nou.
El procés de construcció del nou temple s’inicià el 1666 quan els feligresos de la parròquia, amb el consentiment d’Elisabet de Descatllar, comtessa del castell de Centelles, es van comprometre a cedir una part de la collita per a la nova construcció.
L’any 1668 el rector i els obrers de l’església compraren una peça de terra, ja que l’església no posseïa terra entorn de l’edifici. La construcció es degué acabar el 1669 com consta en el seu portal dovellat.
Més tard, el 1763, l’edifici es va completar amb un nou campanar.
Amb la nova construcció, l’església romànica desaparegué en gran part, si bé conservà, una part utilitzada com a sagristia.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Finalment, entre el 1895 i el 1899 Manuel María de Llanza y Pignatelli de Aragón (Barcelona, 1857 - 1927) comte del castell de Centelles, desè duc de Solferino, marquès de Coscojuela i Baró d'Alcázar, va fer construir al costat de l’església un nou edifici, el primer pis del qual servia de capella del Santíssim, mentre que el pis inferior era destinat a servir de panteó familiar dels senyors del castell.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com
L’any 1936, com a conseqüència de l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco, amb l recolzament de la Jerarquia Eclesiàstica de l’església catòlica, apostòlica i romana, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – ni abans ni després, no n’hem tornat a tenir cap més - foren cremats els seus retaules i l’edifici sofrí desperfectes que feien perillar el temple.
L’any 1940 es reféu la columna que perillava i s’agençà el seu interior, excepte la capella del Santíssim.
Resta del primitiu temple romànic una porta que hi ha a la base del campanar, que mira a ponent. La base mateix del campanar també és possible que correspongui a la construcció romànica. La sagristia, avui enguixada, té una volta de canó seguit.
Tot el temple, molt refet modernament, ha amagat les poques estructures romàniques que conservava, actualment gairebé invisibles.
En la visita que fèiem amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) l’any 2017, retratava l’edifici que havia donat aixopluc l’ escola mixta on anaven els fills dels amos i dels masovers dels masos propers com la Rovira dels Cerdans, les Comes, la Viladevall, el Pujol, etc.
.JPG)
No es conserva gaire documentació d'aquestes escoles, tot i que si que se'n conserva l'edifici i la modulació de les aules juntament amb part del material escolar (taules i cadires).
Actualment està habilitat com habitatge.