Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Quan encara fumeja l’Incendi que assolava parcialment els termes del Pont de Vilomara, Rocafort, Sant Fruitós de Bages, Talamanca, ..., afirmava :
TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
La vila de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) fins al 1972. Aquest terme incloïa el poble de Puigcercós.
Des d'aquell any pertany al terme municipal de Tremp, sempre dins de la comarca del Pallars Jussà.
El Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, de Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), recollia “Tenia escola de primeres lletres, pagada amb les aportacions de Palau de Noguera, Puigcercós, Claret i Tendrui, tot i que només consten com a assistents a les classes 15 nens de Palau”
En ocasió de publicar ANTIGUESESCOLES DE VILAMITJANA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA, la Montserrat Santamaria Jordana, em deixava un comentari ; a Palau de Noguera també hi havia escola
https://ebando.s3-eu-west-1.amazonaws.com/bandos/files/434e65431e6c0ee35f02c640df15081cc6e36e8b.pdf
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com