La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’església de Saldet, advocada a Santa Eugènia, a la comarca de l’Empordà sobirà.
Llegia ; edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral apuntat. El tram de volta comprès entre l’arc toral i l’obertura de l’absis té un perfil apuntat.
La porta és situada al cantó de migjorn i s’obre amb llinda i timpà llis, i és emfasitzada per dos arcs en gradació. Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, una altra molt més estreta, d’una sola esqueixada, al cantó de tramuntana de l’hemicicle absidal. El mur de ponent fou aterrat quan s’amplià el terme per aquest cantó. Sobre el mur de la nova façana de ponent hi ha una campanar de cadireta, d’un sol arc, i damunt la testera de la nau, a llevant, n’hi ha un altre de dos arcs, més ornamentat. Tots dos campanars són afegits a l’estructura original.
Adriana Geladó Prat. 2009.Vista de la façana principal de l'església.
El temple és orfe de tota ornamentació; només una senzilla motllura forma el ràfec de la coberta, que a la nau és incurvada, mentre que a l’absis és excurvada.
Jacob Casquete Rodríguez. 2009. Vista interior de l'absis de l'església.
L’aparell és de carreus ben tallats i escairats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars. Les seves característiques formals i tecnològiques permeten de considerar-la com una obra bastida dins el segle XII, dins les formes rural
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20392
Quan al topònim Saldet, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) el mestre de filòlegs com es reconeix arreu del món, àdhuc en algunes universitats del REINO, malgrat els gegantins esforços de tot ordre per evitar-ho, explica que etimològicament ve del llatí, SALICES 'salzes', com ho mostren les mencions més antigues.
.jpg)
https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=Saldet&button=Cercar