Max Schreck, publica fotografies de l ’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu.
Sant Andreud’Ullà resta actualment, gairebé envoltada per altres construccions que n’amaguen diversos elements exteriors. A l’extrem oriental del mur de migdia, s’hi afegeix perpendicularment una llarga edificació que era la sagristia. Una casa resta completament adossada al mur de llevant i una altra a una part important del de ponent; el mur de tramuntana només és visible des del pati d’una altra de les cases veïnes i també té una dependència parcialment encastada.
L’antiga església és un petit edifici d’una sola nau de planta rectangular, sense un absis destacat. A l’interior no hi ha tampoc cap element que distingeixi la separació entre la nau i el presbiteri.
Durant les obres de restauració l’interior fou completament repicat. És cobert amb volta seguida, sense arcs torals. Aquesta volta té forma de canó —de mig punt— en un tram que comprèn molt poc més de la meitat occidental de l’edifici, mentre que al sector restant, a llevant, la volta és apuntada.
El sector occidental, que té volta de mig punt, manté essencialment l’estructura primitiva, d’època alt-medieval. Creiem que a l’extrem de llevant hi hagué un absis o una capçalera que hom devia enderrocar, i fou aleshores que es degué construir l’actual tram de nau cobert amb volta apuntada. D’aquesta manera fou com l’església es convertí en una simple aula rectangular.
A desgrat d’això, cal precisar que el sector occidental també ha sofert alguna alteració, a la qual pertany la porta d’entrada, a migdia. Tanmateix, aquesta porta incorpora una llinda monolítica, de pedra sorrenca, que té un petit relleu molt erosionat, impossible d’identificar. És probable que sigui un element reaprofitat, de la mateixa església o d’una altra construcció antiga. El parament exterior d’aquest mur també es veu modificat, potser recrescut.
En aquest sector occidental, al centre del frontis, hi ha l’única finestra d’aspecte arcaic. És d’un sol biaix, tipus sagetera, llarga i estreta.
El tram de volta més primitiva, de mig punt, és fet amb blocs de pedra petits, només desbastats i lligats amb morter, que és molt visible. Els aparells a l’interior apareixen també una mica malmesos, però en aquest tram s’observa amb claredat l’existència de dos tipus d’aparell, sobretot a ponent i a tramuntana. El parament extern d’aquest mur de tramuntana ho acaba de confirmar, com veurem més endavant.
La unió entre les dues tramades de la nau resta ben definida a l’interior. Un solc de traçat irregular senyala la conjunció d’ambdues parts tant als murs laterals com a la volta.
Al sector de llevant l’aparell és de pedres més petites, desbastades, i disposades més descuradament. La seva volta apuntada és feta amb lloses posades de cantell, que formen filades longitudinals.
En aquest tram, a l’entrada del que havia estat la sagristia, hi ha les restes d’un arc segurament tardà, però que aprofità dovelles de pedra tova molt porosa, de travertí, petites i ben tallades, que podrien procedir d’una arcada de la primitiva capçalera del temple desapareguda.
Les diferències estructurals i de datació que ja es veuen en les diferents parts de l’interior s’acaben de confirmar i explicar quan observem l’important fragment visible del parament exterior del mur de tramuntana. A la meitat de ponent apareix, ben diferenciat, un aparell més primitiu a la part inferior, que es manté en una alçada regular de mig metre. És d’aspecte rústic, fet amb blocs irregulars de calcària i conglomerat del Montgrí només escantonats, però que tendeixen a formar filades. Al damunt hi ha l’aparell que correspon a la volta de mig punt, el qual es caracteritza pels carreus grossos, no gaire ben tallats ni polits, de gres, voluminosos i de formes quadrangulars. Han estat disposats en filades regulars; pel fet d’ésser poc ajustats foren col·locats nombrosos rebles en les juntes.
A l’aparell del tram oriental, més tardà, les pedres són de mides petites, en general sense treballar i col·locades descuradament. Hi ha un predomini de la calcària, amb alguns blocs de tova de travertí i molts fragments de terrissa i altres materials d’època romana (fragments de tègules i de paviment en opus signinum) i d’altres d’època posterior.
Cal precisar, finalment, que a l’església de Sant Andreu d’Ullà hom pot identificar en el seu estat actual i al nostre entendre, testimonis de tres etapes diferenciades:
A. L’aparell més arcaic de la base dels murs del sector de ponent és el vestigi més antic. Com a hipòtesi podem apuntar la seva pertinença a una església pre-romànica.
B. El tram de la nau occidental amb volta de mig punt, dreçat en part sobre els vestigis esmentats, malgrat algunes alteracions puntuals, manté l’estructura de l’església romànica, la qual fou bastida probablement al segle XI.
C. La part oriental de l’edifici, amb volta apuntada, segurament construït al lloc d’una capçalera romànica desapareguda i en part utilitzant materials de construccions anteriors, creiem que és postmedieval. Probablement s’inscriu dins les formes romànico-gòtiques que perduraren en l’arquitectura popular. És molt difícil d’apuntar-ne una data aproximada.
Una excavació arqueològica acurada a l’àmbit de l’esglesiola sens dubte aportaria dades que podrien confirmar o desmentir les hipòtesis precedents i podrien esclarir els aspectes dubtosos.
L’estat de l’edifici, després de les obres recents, és bo.
A la rodalia d’Ullà i Torroella de Montgrí, la densitat d’establiments romans identificats és especialment gran. La presència de materials d’aquesta època als paraments de l’església sembla indicar que el mateix poble té els precedents en una villa romana. No és impossible, per les seves característiques, suposar que en poden provenir els carreus de gres més grossos de l’aparell romànic. Podem indicar, també, que aquesta pedra és de la mateixa rodalia: gres roig de corriment del Montgrí.
Havíem publicat l’escola :
https://relatsencatala.cat/relat/ceip-puig-rodo-ulla-lempordanet-girona/1056053
Aprofiteu aquest estiu per moure-us per Catalunya, el REINO està en fallida econòmica, i les previsions pel futur son poc engrescadores.