Juntament amb les fotografies en aquesta ocasió el Joan Serra Saún, em posava en antecedents de la particular historia del ‘vi de la Passió de Vilalba dels Arcs’ , un fet que no s’explica habitualment, i que passa desapercebut pel visitant esporàdic; els components de Patronat i el grup d’actors voluntaris, cuiden fins l’últim detall la representació de l’obra. La litúrgia evangèlica dóna especial relleu significatiu al pa i el vi com a productes naturals, consagrats com a transformació del cos i la sang del propi Crist.
![]()
A darreries de setembre, per la verema, uns quants actors amb els vestits apropiats de l’època, es disposen a donar autenticitat al acte; la Casa Coll de llarguíssima tradició pel que fa al recolzament als actes religiosos, cedeix les vinyes a la finca anomenada “Mussol” , on es cull la garnatxa blanca per elaborar el conegut “vi de missa”, que sabem facilita a la parròquia de manera altruista pel consum religiós habitual.
![]()
En arribar el moment oportú quan els grans estan al seu punt de maduresa, es prepara el burret amb tots els estris; sàrries, cistells, dipòsit de fusta i cubells de ceràmica, i els participants es disposen a recollir el raïm segons l’antiga tradició.
Els recol•lectors comencen a tallar amb els falcons la parra, i dipositada en cistells és portada fins el punt on es desgrana per separar els grans de la rapa.
Tots el grans es trepitgen a dintre el cossi de fusta amb els peus, i per un forat on es col•loca una canya comença a sortir el most, el qual seguirà tot un procés d’elaboració.
L’acte no és públic, però tampoc cap visitant és rebutjat.
Tot el ritual, pretén donar una aproximació exacta als fets bíblics i també històrics, doncs si bé la vinya de Galilea és nomenada als Evangelis, els romans el consumien de Siracusa i en la campanya romana,en conquerir la Terra ‘noble’ , els ibers, els primers agricultors, mitjançant el rei Edecó el van portar al mateix Senat romà.
Sense entrar en més detalls també s’elabora el mostillo, molt preuat pels romans i també actualment per la gent de la Terra Alta, i un cop fermentat el vi, a indicació de l’enòleg, en àmfores romanes degudament segellades, es guarden mig sepultades al terra a resguard, fins el dia de la representació. El Patronat ofereix una degustació el dissabte de Glòria, a tot visitant que ho desitgi fins esgotar les existències.
A darreries de setembre, per la verema, uns quants actors amb els vestits apropiats de l’època, es disposen a donar autenticitat al acte; la Casa Coll de llarguíssima tradició pel que fa al recolzament als actes religiosos, cedeix les vinyes a la finca anomenada “Mussol” , on es cull la garnatxa blanca per elaborar el conegut “vi de missa”, que sabem facilita a la parròquia de manera altruista pel consum religiós habitual.
En arribar el moment oportú quan els grans estan al seu punt de maduresa, es prepara el burret amb tots els estris; sàrries, cistells, dipòsit de fusta i cubells de ceràmica, i els participants es disposen a recollir el raïm segons l’antiga tradició.
Els recol•lectors comencen a tallar amb els falcons la parra, i dipositada en cistells és portada fins el punt on es desgrana per separar els grans de la rapa.
Tots el grans es trepitgen a dintre el cossi de fusta amb els peus, i per un forat on es col•loca una canya comença a sortir el most, el qual seguirà tot un procés d’elaboració.
L’acte no és públic, però tampoc cap visitant és rebutjat.
Tot el ritual, pretén donar una aproximació exacta als fets bíblics i també històrics, doncs si bé la vinya de Galilea és nomenada als Evangelis, els romans el consumien de Siracusa i en la campanya romana,en conquerir la Terra ‘noble’ , els ibers, els primers agricultors, mitjançant el rei Edecó el van portar al mateix Senat romà.
Sense entrar en més detalls també s’elabora el mostillo, molt preuat pels romans i també actualment per la gent de la Terra Alta, i un cop fermentat el vi, a indicació de l’enòleg, en àmfores romanes degudament segellades, es guarden mig sepultades al terra a resguard, fins el dia de la representació. El Patronat ofereix una degustació el dissabte de Glòria, a tot visitant que ho desitgi fins esgotar les existències.