El Valentí Pons Toujouse feia una feina excepcional, que en un “país” normal el faria mereixedor d’un reconeixement públic .
El promotor de la reforma va ser Joan Roig i Mallafré, i l’autor l’arquitecte Joan Rubió i Bellver (1870-1952
.jpg)
En els dies que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la casa es va convertir en l'Escola de la natura, dirigida pel pedagog Joan Puig Elies (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una escola de signe racionalista i estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT.
"Cada infant, quan surti de les nostres escoles, sabrà parlar en català i en castellà, i després parlarà com millor li plagui. I segurament que llavors comprendrà, com comprenem nosaltres, que l'idioma no és més que un instrument de què se serveixen els homes i que l'idioma serveix a l'home; no l'home a servir a l'idioma”.
Amb la victòria del sediciosos franquistes, Joan Puig i Elias va haver d'exiliar-se a França on va ser internat en diversos camps de concentració.
A França va col·laborar amb la Resistència, formant part del batalló Llibertat, format per anarquistes espanyols.
Entre 1945 i 1948 realitzà mítings i conferències per tot el país.
El 1952 s'embarcà cap a Amèrica i, després d'un temps a Veneçuela, s'instal·là a Porto Alegre a Brasil per continuar amb l'ensenyament.
Amb aquests “ antecedents” la casa va ser enderrocada, hi ha discrepància quan a les dates, uns escriuen que entre els anys 1943 i 1947, essent alcalde l’inefable JOSEP MARIA ALBERT I DESPUJOL , I baró de Terrades, que exerciria el càrrec en el període Abril 1945 - Març 1951 , fins a la seva destitució fulminant arran de la vaga de tramvies.
.jpg)
El va ajudar poc la seva oposició a l'absorció de la notable xarxa d'escoles municipals de Barcelona per part de l'Estat. La llei de 17 de juliol de 1945 possibilitava a tota persona individual o col·lectiva crear una escola, prohibia expressament però, fer-ho a ajuntaments i diputacions provincials. Va comptar amb l'ajut del tinent d'alcalde Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879 - Barcelona, 23 d'octubre de 1954, president de la Comissió de Cultura, que valorava la qualitat de l'obra escolar de l'Ajuntament de Barcelona. Finalment s'aconseguí preservar l'autonomia de les escoles municipals.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_dels_Pardals
Altres, escriuen que va ser enderrocada l’any 1963 per donar pas a un bloc d'habitatges, això adjudicaria la “ malifeta “ aJOSEP M. DE PORCIOLES I COLOMER , que va ser alcalde entre març de 1957 i maig de1973, i que assolia el sobrenom de “ l’Àtila” del Patrimoni històric i artístic de Barcelona .
http://barcelofilia.blogspot.com/2011/05/torre-dels-pardals-casa-roig-1917-1963.html
Ens decantem, ens encantarà però, tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com per Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993)