El Jordi Auladell i Marquès i el Josep Maria Recarens i Roura, escriuen de l’església de Sant Amanç, al terme d’Anglès, a la comarca de la Selva, que retratava Climent Pont Barbosa, a :
Sant Amanç té una estructura complexa, que requereix, d’altra banda, una sèrie d’exploracions. L’absis és rectangular, orientat a llevant. Al mur de migdia té una finestra d’una sola esqueixada i és cobert amb volta de canó. La nau és perpendicular a l’absis, en direcció nord-sud, amb la porta d’entrada al mur de migjorn, que també té una finestra damunt i amb una finestra d’una sola esqueixada al mur de tramuntana, recoberta amb volta lleument apuntada.
Les façanes no tenen decoració, llevat de les esmentades obertures i d’un petit ràfec molt senzill a l’un costat i a l’altre de la nau. La façana de migdia és coronada per un campanar d’espadanya amb dos ulls, que durant un temps havia estat cobert amb un teulat, i un vestigi del qual és la columna que el sostenia. A la banda sud-oest, unida a l’església, hi havia hagut una construcció que podria haver estat la rectoria. Actualment sols n’hi ha restes de fragments de parets.
L’aparell visible és bastant irregular i desordenat, i no arriba a formar carreus.
L’església, restaurada 2014, presentava un deplorable estat de ruïnes i abandó, que fou afavorit també pels saqueigs de què fou víctima.
Jordi Contijoch Boada. 2003. Visió interior de l'església.
Això fa difícil escatir si l’estructura respon a un edifici complet, de tipologia inusual, o bé es limita a un absis i un transsepte inacabat, sense nau i amb tecnologia rural, construït a la fi del segle XII o al principi del segle XIII.