Abans que sant Jordi i sant Jaume, Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, i ha estat tingut per protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com dels forjadors i manyans. Doneu aquí per reproduïdes les eternes queixes; fer servir els temples com a suports de fils de la llum , telèfon,.. i permetre la construcció d’edificis de vivendes, paret per paret, amb esglésies – gran o petites – . Diuen les cròniques que cal cercar els inicis del poble en un indret anomenat Cots o Codines (nom a partir del qual possiblement en sorgí la derivació Sescorts) on s’hi erigí una església que pertanyia al terme de la ciutat de Roda, L’any 826, Cots passà a formar part de Manlleu. 
L’edifici del 1068 ha pervingut amb poques modificacions fins a l’actualitat; únicament el 1561 es traslladà el portal de migdia a ponent, i es sobrealçà la teulada per evitar els degoters i el 1771 se li afegí una sagristia i un altar lateral que modificà el seu aspecte extern. Malgrat conservar les funcions parroquials, els rectors des del 1670 fins al 1939 residiren al costat de l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales on tenien la rectoria i el culte se celebrava normalment en aquella església. Des del segle XV formà part de la batllia del Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782. Les masies tradicionals són les de Coromines, l’Escanera, el Dot, Cararac, Juvanteny, Sorribes, el Gosc, les Corts, la Sala, Comermena, Ferrerons.
Dins l’antic terme trobem les esglesioles de Sant Ferriol o de la Concepció, situada prop del mas Codinac, o les capelles de Sant Francesc Xavier al mas Vilaporta i Santa Margarida- l’antiga Vila-seca - al mas Comermena., on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306.
La parròquia de Sant Martí Sescorts es va refondre definitivament amb el municipi de Santa Maria de Corcó el 1824, quan el Consell de Castella va denegar l’existència del municipi de les Masies de Santa Maria de Corcó, que havia funcionat entre el 1814 i el 1824 amb la capitalitat a Sant Martí Sescorts.
Si el món torna a girar rodó - cosa força improbable - poseu Osona, Catalunya a la vostra agenda.