El Manuel Anglada i Bayés i l’ Antoni Pladevall i Font( Taradell, Osona, 1934), escriuen de l’Església parroquial de Sant Quirze de Safaja que l’any 1330 tenia les advocacions de sant Quirze i santa Julita, de sant Pere, i de santa Maria, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1842401.xml
De l’antic edifici romànic es conserva gran part de l’absis semicircular del segle XI, ornat amb bandes d’arcuacions llombardes separades amb lesenes i sòcol, amb tres finestres de doble esqueixada.
L’actual església del segle XVII té una nova nau central amb un eix longitudinal que és lleugerament esbiaixat respecte al de l’absis.
L’aparell està fet de carreus molt ben ajuntats i col·locats en filades horitzontals. En cada tram entre lesenes hi ha dues arcuacions que convergeixen en una petita mènsula. El coronament de l’absis és d’un àbac que ressegueix la planta semicircular, damunt del qual l’absis continua, sobrealçat en època posterior. Els carreus de la volta esfèrica són més petits i es veuen rejuntats. Tant a l’exterior com a l’interior és ben conservat i bellament il·luminat.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=845
https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-safaja 9
La tradició, explica que eren mare i fill, cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià(c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311). Quirze tenia llavors tres anys.
Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.
El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada.
Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-quirze-i-santa-julita
Al fossar de Sant Quirze del Vallès, descansen les despulles de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942)
El Moianès és una caixeta de sorpreses.