El Manuel Anglada i Bayés , i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de la que fou església parroquial de Llirt , a l’antic terme d’Anserall, integrat avui al municipi de les Valls de Valira, advocada a l’apòstol Sant Jaume, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613402.xml
Edifici d’una nau sensiblement rectangular amb un absis semicircular lleugerament descentrat, cobert amb volta de quart d’esfera. A la façana de migjorn sobresurt un campanar de cadireta d’un sol ull. A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada i tapada per la part interior, i una altra, que sembla posterior, que queda sota el campanar, just a l’arrencada de l’absis. El diferent gruix dels murs de l’absis i la forma que han adquirit els murs laterals donen indicis que no hi havia volta, és a dir, que la coberta devia ésser de fusta recolzada en uns murs laterals de 0,7 metres . En canvi, el gruix dels murs de l’absis és d’1,20 metres , la qual cosa ha fet que no s’esfondrés la volta de quart d’esfera. La façana de ponent és gairebé tota enrunada. Tot i que a l’interior hi ha dos arcs en degradació entre la nau i l’absis, a l’exterior l’acord dels murs és llis, sense ressalts. La coberta tenia un carener i un ràfec al mateix nivell dels que resten dempeus a l’absis.
Els paraments interiors són parcialment enguixats sobretot en l’absis, on s’hi veuen unes restes de pintures en una filada a l’arrencada de la volta de quart d’esfera. Hi ha possibilitats d’esbrinar com continuen aquestes pintures, que es mantenen en una capa inferior encara per descobrir.
L’aparell que resta dempeus és bastant irregular i això fa que no es mantinguin les filades horitzontals, que queden ben travades amb junta seca, o sia, amb una absència gairebé absoluta de morter de calç.
L’estat d’abandó és total, de manera que es fa tan difícil d’accedir-hi com de poder-hi observar les parets exteriors que han quedat ben cobertes de matolls. La finestra absidal, que era visible des de l’exterior, avui dia queda totalment oculta per la vegetació.
L’escàs material de coberta al campanar i a l’absis és de llicorella bastant irregular.
El Jordi Vila Juncá parlava de Llirt a l’entrevista que li feia l’Alba Doral pel diari Bondia:
https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/veig-lesglesia-dansovell-plena-de-vegetacio-i-ocells-fa-pena
El Miquel i la Rosa, la “ parella romànica “ la visitaven l’any 2015, i en feien una publicació:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/sant-jaume-de-llirt-valls-de-valira-alt.html
Llirt és una de les parròquies que apareixen relacionades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la grafia Linzirt. En un document datat l’any 935, apareix citat el riu de Lezirt, encara que no en queda clara la situació; i l’any 1076 està documentada la cessió de l’alou de Llirt a l’hospital dels pobres de la Seu d’Urgell per part de la comtessa Llúcia, esposa del comte Ermengol. Tanmateix, no es tenen notícies de l’església de Sant Jaume, que l’any 1759 constava com a annexa de la parròquia de Calbinyà, amb cementiri propi
Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda, eviteu viatjar a Palència – si sou catalans, i us estimeu la vida– almenys fins que la justícia actuï legalment contra Pablo Casado. Eviteu relacionar-vos amb aquesta gent.
Deixàvem de reivindicar la posada en marxa de la Vegueria dels Pirineus, al “govern” se li aixeca feina amb el tema de la llengua catalana, i això serà sens dubte, l’excusa perfecta per ajornar el tema uns anys més.