La Pilar Muntal Freixas publica una fotografia de l’església de Santa Margarida de Benavent de la Conca, amb el fonts de la Roca Roja a 1241 metres d’alçada.
![]()
Benavent de la Conca, era el cap de l'antic municipi homònim, integrat “ manu militari” en el d'Isona i Conca Dellà l’any 1970.
Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació ; església renaixentista d'una sola nau amb coberta de dues aigües, de teula àrab. La façana de ponent en un gran contrafort amb una espadanya de dos ulls. El portal, d'arcada de mig punt, està situat al mur de migdia on s'aprecien el carreus reblats vistos, arrebossats a les altres façanes. 1633 és la data que consta a la clau de la porta.
![]()
El Jordi Contijoch Boada és l’autor de la fotografia del interior
L'església està àmpliament documentada al llarg dels segles, des del 1068 (testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost), fins a visites pastorals del segle XVIII. Tingué sempre categoria parroquial, i en depenia l'església de Mont-repòs de Montadó.
És un temple originalment romànic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de mitjan segle xviii comença a rebre diverses afectacions que la transformaren completament.
Es conserven alguns elements, de l'edifici primitiu, com la major part del mur nord, però la nau, els absis, la sagristia, etcètera, foren refets del tot.
Actualment és d'una sola nau rectangular, i la majoria de parets són de l'obra del XVIII.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven dos interessants elements romànics de l'ornamentació interior de l'església: una taula de baldaquí, i un frontal d'altar.
La taula de baldaquí presenta un Crist en Majestat, mentre que el frontal d'altar presenta també el Crist en Majestat, però acompanyat dels símbols dels quatre evangelistes i dels dotze apòstols. Totes dues són del segle XIII, més primitiu el baldaquí, més tardà (pot arribar a ser del XIV) el frontal d'altar.
Amb tota la cura del món, feu com la Pilar Muntal Freixas, gaudiu de Catalunya.
Benavent de la Conca, era el cap de l'antic municipi homònim, integrat “ manu militari” en el d'Isona i Conca Dellà l’any 1970.
Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació ; església renaixentista d'una sola nau amb coberta de dues aigües, de teula àrab. La façana de ponent en un gran contrafort amb una espadanya de dos ulls. El portal, d'arcada de mig punt, està situat al mur de migdia on s'aprecien el carreus reblats vistos, arrebossats a les altres façanes. 1633 és la data que consta a la clau de la porta.
L'església està àmpliament documentada al llarg dels segles, des del 1068 (testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost), fins a visites pastorals del segle XVIII. Tingué sempre categoria parroquial, i en depenia l'església de Mont-repòs de Montadó.
És un temple originalment romànic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de mitjan segle xviii comença a rebre diverses afectacions que la transformaren completament.
Es conserven alguns elements, de l'edifici primitiu, com la major part del mur nord, però la nau, els absis, la sagristia, etcètera, foren refets del tot.
Actualment és d'una sola nau rectangular, i la majoria de parets són de l'obra del XVIII.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven dos interessants elements romànics de l'ornamentació interior de l'església: una taula de baldaquí, i un frontal d'altar.
La taula de baldaquí presenta un Crist en Majestat, mentre que el frontal d'altar presenta també el Crist en Majestat, però acompanyat dels símbols dels quatre evangelistes i dels dotze apòstols. Totes dues són del segle XIII, més primitiu el baldaquí, més tardà (pot arribar a ser del XIV) el frontal d'altar.
Amb tota la cura del món, feu com la Pilar Muntal Freixas, gaudiu de Catalunya.