La Rosa Planell i el Miquel Pujol, ens expliquen en el seu viatge a les Valls de Valira, on visitaven Ars, i la seva esglesia. Abans d’entrar a la Farga de Moles, prop ja de la frontera andorrana, van prendre un trencall a l’esquerra que els portaria fins a la seva destinació : Ars és una població d’ aproximadament una quarantena de persones. Ës situat sota el ras de Conques i a l’esquerra del barranc d’Ars.
![]()
Les cases esglaonades en el vessant de la muntanya s’agrupen a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí, de la que en dificulten en algun cas la visió. El temple és del segle XI, però ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. De la construcció romànica només es conserva el mur sud i la torre campanar. El campanar rodó, és una bella mostra del romànic llombard amb finestres geminades i arcuacions a la part superior.
![]()
L’ església d’una nau de planta irregular es cobreix per encavallades de fusta.
![]()
![]()
Del lloc es fa esment en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
En relació al topònim hi ha força discrepàncies :
a) Un incert origen preromà
b) El relacionen amb l’arbust anomenat d’arç
c) I , finalment donat que és coneix amb aquest nom ARS el ‘buc o canó de suro on fan bresca les abelles’, hi ha qui defensa aquesta procedència.
Les cases esglaonades en el vessant de la muntanya s’agrupen a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí, de la que en dificulten en algun cas la visió. El temple és del segle XI, però ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. De la construcció romànica només es conserva el mur sud i la torre campanar. El campanar rodó, és una bella mostra del romànic llombard amb finestres geminades i arcuacions a la part superior.
L’ església d’una nau de planta irregular es cobreix per encavallades de fusta. 
Una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts es conserva en el MNAC i data segurament del segle XIII. Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre.
Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell d’Ars ( també castell de la Seca) destaca una torre rectangular migpartida.
Del lloc es fa esment en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1110 Guillem Guitard de Caboet en el seu testament deixà a l’Església d’Urgell el dit castell amb altres de la seva propietat, i en reserva la possessió a la seva filla Ermenganda, en feu de l’Església.
L’any 1156 Ramon de Caboet testà deixant a la catedral d’Urgell, la vall de Sant Joan i a la seva germana Gibelina en feu de la mitra, el castell d’Ars. A la mort d’aquest Ramon sorgiren fortes disputes entre el seu germà Arnau i el Bisbat, finalment van arribar a un conveni. L’any 1185 els dominis dels Caboet a la vall de Sant Joan, en feu de la mitra, passaren a ser del vescomtat de Castellbó.
El castell al 1537 revertí a la corona.
Ars va ser municipi independent fins l’any 1970 i avui constitueix una entitat municipal descentralitzada.
Poseu l'Urgell sobirà a la vostra agenda.